És un guisat d’estiu, conegut a Catalunya i el País Valencià, que jo sàpiga. A l’estiu és quan maduren els tomàquets, i les mates, llavors, en van plenes, fa goig de veure-les, amb aquella barreja de verd i vermell, amb els pomells que pengen massissos i que, de tan pesats, sembla que les branques faran figa d’un moment a l’altre i tombaran en terra. Les mestresses, és clar, n’aprofiten la temporada i, entre altres coses, preparen el conill amb bona cosa de tomàquet i una cullerada de sucre per tal de neutralitzar-ne l’acidesa. És un plat que agrada i els aficionats no s’estan de sucar-hi pa, que n’és el millor bocí.
El trobem al Qüento dels codalbets, una rondalla del Matarranya (els codalbets són uns ocellets de colors que no he pogut identificar correctament, possiblement es tracta de cueretes grogues). Un codalbet, doncs, fa saltirons a les orelles d’un ase i el xiquet que el muntava i la cistella que hi portava (amb el berenar del pare i dels homes que hi havia al camp), cauen a terra:
Com sabie que als xiquets los agraden molt los moixonets, va i se pose allí davant al burret —saps que anave a cavall del burret?—, pues a l’orella del burret se va posar lo codalbet, allí, dretet. Ai, lo xiquet, que va veure aquello, aquell moixonet tan bonico de colorets a l’orella del burro. Qué te pareix que fa? Agarre lo ramal i li arree ramalada a l’orella. Però lo codalbet ere més pillo, i antes que li pegare, se posave a l’altra, i a l’anar a pegar-li a la una, se n’anave a l’altra. I li’n va pegar de ramalades a aquell burro! Mira, que a l’últim se va marejar lo burro, va caure lo xiquet, va caure la brena, però lo codalbet se’n va anar. I allí n’hi havie una estesa pel camí, de brena, n’hi havie. Al caure la cesta se va obrir la fiambrera i allí van eixir tortilles amb pataca —comta que bones que són—, xoriços, allí n’hi havie conill amb tomate, allí n’hi havie mantecats, perquè aquella dona tamé havie fet mantecats. I después allí van eixir? Qué me sé jo les coses que van eixir. Tot lo que portaven pa l’almordada dels hòmens, cosa molt bona.Manuel Vicent, que és de La Vilavella (Plana Baixa) conta en Comer y beber a mi manera que el dia de Sant Pere del 1941, quan només tenia cinc anys, el van portar a la platja en carro, i allí va menjar paella per primera vegada. Era festa, hi havia més excursionistes i més carros (i els cavalls corresponents) i, a més de paella, la gent menjava coses diverses, a l’hora de berenar:
Aquell dia de Sant Pere a la platja de Moncofa hi havia molts carros sobre la sorra i asseguda a l’ombra de les veles a mitjan vesprada la gent menjava llonganisses i conill amb tomata, encetaven melons d’Alger i bevien vi de la bota i els xiquets jugaven a lladres i serenos, a entrar i eixir de la mar, i els llauradors ficaven els cavalls en l’aigua i les onades els omplien les illades d’espuma i amb uns poals els rentaven la crinera.
Segons que podem llegir a l’article ‘Lo que fa un campero el dia de la Mare de Deu’, signat per Cañís (pseudònim dels escriptors locals Joaquim Amo i Amanci Martínez) i publicat el 1906 al setmanari de Monòver El Pueblo, els llauradors o camperols d’aquesta vila del Vinalopó Mitjà tenen o tenien costum de sopar conill amb tomata per la Mare de Déu d’Agost; en transcriurem el paràgraf corresponent:
Sopa as nau botifarres fresques ó carn frechía ó conill en tomata; y en el ultim mos en la boca ya está prenin puesto pa vore el castellet, ¡Pssss, pssss!, á comensen á tira cuets des altes. El campero en el cap empinat veu com esclaten en llumenetes de colós ¡Aaaah, Aaaaaaah!
Per alguns llocs de l’Occitània mediterrània també en fan, concretament a les comarques provençals de la Costiera de Nimes i la Camarga, i també el Comtat de Niça i la Vall Varacha (Valls Occitanes). Són, com els catalans, uns guisats molt agradables, preparats segons el costum de cada regió.
Conill amb tomàquet (Catalunya)
Ingredients (4 racions): 1 kg de conill, 1,5 kg de tomàquet madur, alls, vi blanc, sucre, farigola, llorer, pebre, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer trossejarem el conill i, en acabant, pelarem i picolarem els tomàquets. Seguidament pelarem i trinxarem tres o quatre alls. A continuació posarem un raig d’oli en una cassola de terrissa i la deixarem al foc. Quan l’oli serà calent hi posarem el conill i el sofregirem. El remenarem ara i adés amb la cullera de fusta, el tombarem perquè es faça per tots costats i, quan serà ros, hi afegirem els alls, hi farem unes remenades i hi posarem el tomàquet i un got de vi. Ho salpebrarem, hi afegirem una cullerada de sucre, uns brins de farigola i un parell de fulles de llorer i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. De tant en tant ho remenarem. Al cap d’uns trenta minuts, quan tot serà cuit, ho traurem i ho escudellarem.
Variants: hi ha qui hi posa els tomàquets trossejats. Uns altres enfarinen el conill, abans de fregir-lo. Podem canviar l’oli per sagí. Ho podem fer amb conill de bosc. A l’Empordà hi ha qui hi afegeix una trinxadissa de julivert. A la Selva hi ha qui hi afegeix uns brins de romaní o un branquilló d’herba-sana; uns altres canvien el vi blanc per un altre de negre o de ranci. Al Bages i el Baix Llobregat hi ha qui hi afegeix una picada d’ametles (amb uns branquillons de julivert i el fetge de l’animal, fregit prèviament). A la Llitera hi ha qui s’estalvia el vi; uns altres ho fan amb tomata de conserva. A la Segarra hi ha qui hi posa molt de sucre (un parell de cullerades).
Conill amb tomata (País Valencià)
Ingredients (4 racions): 1 kg de conill, 1,5 kg de tomata madura, alls, farigola, sucre, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer trossejarem el conill i, en acabant, pelarem i picolarem les tomates. Seguidament pelarem i trinxarem una cabeça d’alls. A continuació posarem un bon raig d’oli en una cassola de terrissa i la deixarem al foc. Quan l’oli serà calent hi posarem el conill i el sofregirem. El remenarem ara i adés amb la cullera de fusta, el tombarem perquè es faça per tots costats i, quan serà ros, hi afegirem els alls, hi farem unes remenades i hi posarem la tomata. Ho salarem, hi afegirem una cullerada de sucre i uns brins de farigola i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. De tant en tant ho remenarem. Al cap d’uns trenta minuts, quan tot serà cuit, ho traurem i ho escudellarem.
Variants: hi ha qui hi posa la tomata trossejada. Uns altres fregeixen el conill, el reserven i, en el mateix oli, hi sofregeixen la tomata; en acabant, quan la tomata és a mig confitar, hi tornen a posar el conill; en aquest cas, el que s’aconsegueix és de sofregir molt més la tomata i deixar-la més oliosa. A la Plana hi ha qui hi sofregeix una ceba (trinxada). A la Plana Alta hi ha qui hi afegeix una picada d’ametles (amb all, julivert i una llesqueta de pa torrat o fregit). Al Comtat i la Marina Alta hi ha qui hi afegeix una trinxadissa de julivert. A la Marina Alta hi ha qui hi sofregeix una culleradeta de pebre roig; uns altres hi afegeixen una copeta de brandi.
Lapin ambé de tomata (Costiera de Nimes, Camarga)
Ingredients (4 racions): 1 kg de conill, 1’5 kg de tomata madura, 1 ceba, alls, vi blanc, farigola, llorer, sucre, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer trossejarem el conill i, en acabant, pelarem i picolarem les tomates. Seguidament pelarem i trinxarem la ceba i mitja dotzena d’alls. A continuació posarem un raig d’oli en una cassola de terrissa i la deixarem al foc, no gaire fort. Quan l’oli serà calent hi posarem el conill i el sofregirem. El remenarem amb la cullera de fusta, el tombarem perquè es faça per tots costats i, en daurar-se lleugerament, hi afegirem els alls i la ceba i ho sofregirem també. Rebaixarem una mica la flama, ho remenarem ara i adés i, quan la ceba agafarà una mica de color, hi posarem la tomata i apujarem el foc. Ho salarem, hi afegirem uns brins de farigola, un parell de fulles de llorer, una cullerada de sucre i mig got de vi i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. De tant en tant ho remenarem. Al cap d’uns tres quarts d’hora, quan la tomata s’haurà confitat, ho traurem i ho escudellarem.
Variants: hi podem sofregir una llesca de cansalada (esbocinada) o uns branquillons de julivert (o d’estragó). A la Costiera de Nimes hi ha qui hi afegeix un rajolí de vinagre.
Conilh embé de tomata (Comtat de Niça)
Ingredients (4 racions): 1 kg de conill, 1 tall de cansalada, 1’5 kg de tomata madura, 2 cebes, alls, julivert, 100 g d’olives negres, 1 llimona, vi blanc, alfàbega, farigola, pebre, sucre, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer trossejarem el conill i, en acabant, esbocinarem la cansalada. Seguidament pelarem i trossejarem les tomates. A continuació pelarem i trinxarem les cebes i tres o quatre alls i, finalment, trinxarem uns branquillons de julivert. En estar tot preparat posarem un raig d’oli en una cassola i la deixarem al foc, no gaire fort. Quan l’oli serà calent hi posarem el conill i la cansalada i ho sofregirem. Ho remenarem amb la cullera de fusta, tombarem els trossos de conill perquè es facen per tots costats i, en daurar-se lleugerament, hi afegirem els alls, la ceba i les tomates i apujarem el foc. Ho salpebrarem, hi afegirem el julivert, un got de vi, una cullerada de sucre, uns brins de farigola i un branquilló d’alfàbega i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’uns trenta minuts, quan el conill serà cuit, hi afegirem les olives i el suc de la llimona. Cinc minuts més tard ho traurem i ho escudellarem.
Variants: ho podem fer amb vi negre. Hi ha qui canvia l’alfàbega per sajolida. A la Costiera hi ha qui adorna els plats amb crostons de pa fregits.
Lapin amb de tomàtica (Vall Varacha)
Ingredients (4 racions): 1 kg de conill, 1,5 kg de tomaca madura, vi negre, romaní, sàlvia, llorer, mantega i sal.
Preparació: de primer trossejarem el conill i, en acabant, pelarem i picolarem les tomaques. Seguidament posarem un bocí de mantega en una cassola de ferro i la deixarem al foc, no gaire fort. Quan el greix s’haurà fos hi posarem el conill i el sofregirem. El remenarem ara i adés amb la cullera de fusta, el tombarem perquè es faça per tots costats i, en ser ros, hi afegirem la tomaca, uns brins de romaní, un branquilló de sàlvia i un parell de fulles de llorer, ho salarem i ho deixarem bullir a foc suau. A mitja cocció hi afegirem un got de vi i apujarem el foc. En tornar a alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem una altra vegada a foc suau. Quan la tomaca s’haurà confitat ho traurem i ho escudellarem.
Variants: hi podem sofregir tres o quatre alls. Hi ha qui canvia la mantega per oli (i també hi ha qui hi barreja els dos greixos). Ho podem fer amb vi blanc.
Altres denominacions
- Conilh embé de tomata: conilh embé de tomàtic, conilh embé de poma d’amor, lapin embé de tomata, lapin embé de tomàtic, lapin embé de poma d’amor.
- Conill amb tomàquet: llapí amb tomata (Rosselló, Conflent, Capcir, Vallespir), llapí amb tomàquet (Alta Cerdanya), conill amb tomata (domini del català occidental, Alta Cerdanya, Ripollès, Garrotxa, Pla de l’Estany, Empordà, Gironès, Selva), conill amb tomàtec (Pallars Sobirà, Bages), conill amb tomàtic (Solsonès, Berguedà, Osona, Bages, Segarra), conill amb tomaca (Berguedà, Ripollès, Osona, Bages, Maresme, Segarra, Anoia, Conca de Barberà, Baix Penedès, Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès, Garrigues, Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià). ‘Conill amb tomàquet’ és una denominació que es fa servir a la Baixa Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà, l’Osona, el Gironès, el Solsonès, el Bages, el Moianès, el Vallès, l’Anoia, el Maresme, la Segarra, la Conca de Barberà, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès i el Priorat.
- Conill amb tomata: conill amb tomaca (Ribera, Safor, Vall d’Albaida, Costera, Marina, Comtat, Alacantí), conejo con tomate (comarques de parla castellana). ‘Conill amb tomata’ és una denominació que es fa servir arreu del País Valencià, tret de la Safor, la Marina i el Comtat.
- Lapin ambé de tomata: lapin ambé de poma d’amor, lapin ambé de tomàtic, coniu ambé de tomata, coniu ambé de poma d’amor, coniu ambé de tomàtic.
Dialectalismes
- Conilh embé de poma d’amor: ‘cunil emé de pumo d’amur’.
- Conilh embé de tomata: ‘cunil emé de tumato’.
- Conilh embé de tomàtic: ‘cunil emé de tumati’.
- Conill amb tomaca: ‘cunill amb tumaca’ (Berguedà, Ripollès, Osona, Bages, Segarra, Anoia, Conca de Barberà, Alt Camp, Tarragonès, Baix Camp), ‘cuní amb tumaca’ (Maresme), ‘cunill’ amb tomaca (Conca de Barberà, Garrigues, Priorat), conill ‘en’ tomaca (Ribera d’Ebre, Montsià, Ribera, Safor, Vall d’Albaida, Costera, Alacantí), ‘cunill en’ tomaca (Terra Alta, Ribera Alta, Marina), conill ‘en tomaque’ (Baix Ebre), conill ‘en tomaco’ (Costera), conill ‘en tumaca’ (Marina Alta, Comtat).
- Conill amb tomàquet: ‘cunill amb tumàquet’; ‘cunill amb tumàquec’ (Gironès), ‘cuní amb tumàquet’ (Vallès Oriental, Maresme), ‘cunill amb tumàtet’ (Anoia), conill amb ‘tumàquet’ (Priorat).
- Conill amb tomata: ‘cunill amb tumata’ (Alta Cerdanya), ‘cunill’ amb tomata (Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Andorra), ‘cunill amb tomate’ (Ribagorça, Alt Urgell, Noguera, Segrià, Pla d’Urgell, Urgell, Garrigues), conill amb ‘tomate’ (Baixa Ribagorça, Pallars, Segrià, Garrigues), conill amb ‘tumata’ (Alt Urgell, Priorat), ‘cunill’ amb tomata (Pallars Jussà, Alt Urgell), conill ‘en tomate’ (Llitera, Baix Cinca, Terra Alta, Matarranya), conill ‘en’ tomata (Baix Cinca, Ribera d’Ebre, Matarranya, Baix Ebre, Montsià, Ports, Maestrat, Alcalatén, Plana, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Horta, Ribera, Costera, Vall d’Albaida, Alcoià, Alacantí, Vinalopó Mitjà, Carxe, Baix Vinalopó), ‘cunill en’ tomata (Ports, Baix Maestrat, Plana Alta, Camp de Morvedre, Horta, Vall d’Albaida).
- Conill amb tomàtec: ‘cunill’ amb tomàtec (Pallars Sobirà), ‘cunill amb tumàtec’ (Bages).
- Conill amb tomàtic: ‘cunill amb tumàtic’ (Solsonès, Berguedà, Osona, Bages), ‘cunill’ amb tomàtic (Segarra).
- Coniu ambé de poma d’amor: ‘cuniu amé de puma d’amur’, ‘cuniu amé de pumo d’amur’.
- Coniu ambé de tomata: ‘cuniu amé de tumata’, ‘cuniu amé de tumato’.
- Coniu ambé de tomàtic: ‘cuniu amé de tumàti’.
- Lapin amb de tomàtica: lapin ‘am de tumàtico’.
- Lapin ambé de poma d’amor: lapin ‘amé de puma d’amur’, lapin ‘amé de pumo d’amur’.
- Lapin ambé de tomata: lapin ‘amé de tumata’, lapin ‘amé de tumato’.
- Lapin ambé de tomàtic: lapin ‘amé de tumàti’.
- Lapin embé de poma d’amor: lapin ‘emé de pumo d’amur’, ‘lapí emé de pumo d’amur’.
- Lapin embé de tomata: lapin ‘emé de tumato’, ‘lapí emé de tumato’.
- lapin embé de tomàtic: lapin ‘emé de tumati’, ‘lapí emé de tumati’.
- Llapí amb tomàquet: llapí amb ‘tumàquet’.
- Llapí amb tomata: ‘llapin amb tumata’; llapí amb ‘tumata’ (Vallespir).
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
