És una coca redona, d’un pam i mig de diàmetre, amb massa de pa pastada amb una mica d’oli. En diuen així perquè el farciment és de molls petits, tot i que també porta alguna verdura, tomaques i pimentons. És típica de la zona compresa entre el Tarragonès i la Plana Alta, però també en fan per alguns llocs de les Balears. L’esmenta Antoni de Bofarull en el llibre Costums que’s perden y recorts que fugen (1880):
Lo mercat setmanal de Reus, que segueix verificantse cada dilluns, era, per sí sol, un centre de contractació al que acudian gents de tots los pobles de aquell Camp, y á més de tot lo Priorat, de la Ribera del Ebro, y encara de comarcas més llunys; la plassa s’omplia llavors de paradas de tota classe de géneros, distingintse, en un extrem de ells, las de pa, ó millor dit cocas, menja predilecta, qual sabor, sia influéncia de la aygua en la farina, sia dó privilegiat dels pastissers de Reus, no té rival ni pot témer competéncia de cap género en lo de que’s tracta, haventnhi de infinitas maneras, ab tocino (perque es de saber que es costum especial de dit poble, matar tocino tot l’any), ab sorra de tunyina, ab rovellons y pebrots, ab espinachs, ab molls de mar, y en lo temps á que’m referesch y també alguns anys després, tant era l’afany de proporcionar aquell bon menjar á totas las classes, que fins se venian unas petitas coquetas, que’n deyan de pillo, ab una arangadeta al mitj, qual dimensió y estima ’s poden calcular, atenent sols á son preu, pus no passava, la més grossa, de dos quartos.
La coca de molls mallorquina apareix en l’article ‘Bunyols’, signat amb el pseudònim Mestre Pelluca i publicat en el setmanari L’Ignorancia de l’11 d’octubre de 1879; parla d’un parell de joves que volen abonar-se al Teatre de Palma i nosaltres en transcriurem el paràgraf corresponent:
S’altre creya més convenient prendre amb altres camarades un palquet de tercé pis, perque à n’es qui’l prenen tot los está bé; poden ferhi bogiòt, y soparhi cada vespre, de coca amb mòlls, panades de pex y robiòls.
Coca de mollicada
Ingredients de la pasta: 300 g de farina de força, 15 g de rent, oli i sal.
Ingredients del farciment: 500 g de molls petits, 2 tomaques madures, alls, pebre roig i sal.
Preparació: de primer deixatarem el rent en mig got d’aigua tèbia i, en acabant, posarem la farina sobre el marbre de la cuina, li farem un clot al mig, hi afegirem el rent i un pessic de sal i ho barrejarem i pastarem fins que hi haurà una massa ferma i elàstica. Si cal, hi afegirem una mica més d’aigua o de farina. La deixarem reposar en lloc tebi (tapada amb un llenç) i, al cap d’un parell d’hores, la tornarem a pastar amb una mica d’oli. En acabant esmocarem el peix, sense escapçar-lo. Seguidament rentarem i trossejarem les tomaques, i, a continuació pelarem i trinxarem mitja dotzena d’alls. En estar tot preparat agafarem la bola de pasta, l’aplanarem amb el corró i en farem una coca redona, d’un pam i mig de diàmetre i mig dit de gruix. Llavors untarem d’oli una planxa d’anar el forn (o l’enfarinarem), hi posarem a sobre la coca, la cobrirem amb els molls, la tomaca i els alls (tot ben escampat), ho salarem lleugerament, ho empolvorarem amb una mica de pebre roig i ho enfornarem, a 180º. Al cap de vint-i-cinc o trenta minuts ho traurem i ho deixarem refredar.
Variants de la pasta: hi ha qui hi afegeix l’oli abans de començar a pastar. A Mallorca la fan amb sagí i un ou. Al Tarragonès hi ha qui les fa allargades, d’uns dotze o catorze centímetres d’ample per trenta o quaranta de llarg.
Variants del farciment: hi podem afegir un pimentó verd esbocinat, un grapadet de pinyons o una trinxadissa de julivert. Abans d’enfornar-la podem ruixar-la amb un rajolí d’oli. Si els molls són grossos, cal fregir-los prèviament, però només una mica.
A Mallorca la farceixen amb un sostre de verdures (tomaca, alls, julivert, ceba), a sobre del qual posen el peix.
A Menorca pinten la coca amb una barreja d’oli i pebre roig (amb l’ajuda d’un pinzell), hi posen al damunt els filets de peix, escatats i sense espines (ha de ser peix gruixut), ho ensalguen, hi deixen caure per sobre una picada d’all i julivert (amb oli i pebre roig) i ho enfornen.
Altres denominacions: coquet de peix (Baix Maestrat), coc amb peix (Plana Alta), coca amb molls (Balears).
Dialectalismes
- Coc amb peix: coc ‘en’ peix.
- Coquet de peix: coquet de ‘peis’.
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
