Com a la resta del Magrib, a Tunísia la chakchouka és un plat molt popular. És un excel·lent esmorzar. Es tracta d’una versió de la samfaina. És una elaboració d’origen magribí i jueu. Sembla que els jueus tunisians i d’altres països del nord d’Àfrica el van portar a Israel cap als anys cinquanta, on es va convertir en un plat molt popular.
Durant el temps que hi vaig ser, en vaig menjar sovint a casa d’un amic jueu d’origen argentí. Fins i tot en menjàvem durant el shabat, en el qual, en no poder-se cuinar, estaria prohibit. Però l’argentí, que havia viscut en un kibbutz, afortunadament era laic i no seguia els preceptes del judaisme. També es transcriu com a shakshuka. Igualment, a Tunísia i Algèria en menjava a casa d’amics.
Els seus ingredients principals són ceba, pebrots, tomàquets, ous i espècies. A partir d’aquí, apareixen múltiples variacions: alguns hi afegeixen formatge feta, albergínies, carbassons o alls.
Arreu de la Mediterrània i en llocs sota la seva influència s’ha coincidit a associar tomàquets, pebrots i, sovint, albergínies, cebes o carbassons per elaborar una salsa o guarnició acolorida que, amb petites variants d’ingredients, procediments i acabat, trobem a Provença (ratatouille), Espanya (pisto), Aragó i Cuba (fritada), Euskadi (piperada), Còrsega (pebronata), Sicília (caponata), Malta (kapunata) o fins a Grècia, Turquia i el Magrib, i fins i tot fora d’aquest àmbit, com a Hongria (lecsó). S’hi assembla també l’alboronía o almoronia andalusa.
Pel que fa a Catalunya, cal fer un aclariment: el plat que a Centelles (Osona) s’anomena samfaina no té res a veure amb aquests, ja que és un guisat de sang i perdiu de xai. Aquesta preparació, guarnida amb ous, és molt semblant al menemen turc o al pisto manchego, i fins i tot als huevos rancheros mexicans, tot i que aquests són molt més picants pels seus xilis.
Chakchouka
Ingredients
1 ceba grossa
4 tomàquets madurs (o 1/2 kg)
4 pebrots verds (o 1/2 kg)
sal i oli
1 culleradeta de comí
un pols de coriandre
4 ous
Elaboració
Peleu la ceba i trinxeu-la. Poseu-la en una cassola amb oli i sofregiu-la a foc suau. Mentrestant, peleu els tomàquets, traieu-ne les llavors i talleu-los a trossos. Afegiu el tomàquet i els pebrots, nets, sense llavors i tallats a tires o a rodelles, amb un pols de sal (hi ha qui hi posa primer els pebrots).
Deixeu-ho reduir a foc baix durant uns 10 o 15 minuts, amb la cassola tapada, o fins que el suc de tomàquet s’hagi evaporat una mica. Saleu-ho i afegiu-hi el comí, el coriandre i el pebre. Trenqueu-hi els ous i deixeu-los quallar fins que estiguin al vostre gust.
Notes
És corrent afegir-hi altres ingredients, especialment pebre vermell i harissa, o bé comí de prat, alls, etc.
S’hi poden incorporar albergínies, patates o altres verdures al gust. A Israel se’n troben variants vegetarianes amb tofu.
També n’hi ha versions amb salsitxes de xai (merguez) o amb carn seca o en conserva (quaddid).
