Dins el frondós i ric receptari culinari occidental, el bou imperial és sens dubte una de les creacions més estrambòtiques que es coneix. Per la seva excentricitat, són pocs els professionals que l’elaboren. El sector ho considera desequilibrat, descontextualitzat i poc accessible. En Pep Salsetes, divulgador de referència de la cuina tradicional, l’ha cuinat i ens explica pam a pam els fonaments de l’invent al qual fem referència.
El plat s’ha “mitificat” a causa de la dificultat de fer-lo, diu. Cada vegada és menys popular i els pocs que l’han vist cuinar ho recorden com una gesta èpica. El fet que l’origen de la recepta sigui Medieval hi ajuda i que els destinataris originals siguin els emperadors amb la seva cort abans de ser coronats també. El mètode de cocció i els ingredients simbolitzen l’opulència, la riquesa, la desmesura i, finalment, la creació de vida nova.
Salsetes va rebre l’encàrrec de cuinar-ne un, per primer cop, el 5 de juny de 1987 en el marc de la festa de la Nit dels Càtars celebrada en el castell de Castellvell de Llinars del Vallès. El temps, l’estudi, la repetició del plat i l’experiència han convertit el cuiner en una referència en la matèria. La recepta la va extreure d’un llibre d’història de cuina del gastrònom gallec Álvaro Cunqueiro i d’una novel·la del segle XVII que relata aventures del personatge Estebanillo González.

Segons el xef, el plat consisteix a posar animals a dins d’altres animals seguint un ordre concret. Es comença pel més gros i es va baixant de tamany. Talment com si es tractés d’una nina de les populars matrioixques russes. A dins d’una vedella s’hi posa un porc. I a dins del porc, un xai. I a dins del xai, una oca. I a dins de l’oca, un pollastre. I a dins del pollastre, una perica. I a dins de la perica, un colomí. I a dins del colomí, s’hi posa un ou.
La recepta es fa amb un ou que encara no està format, que no té clova i que s’extreu d’una gallina morta. Era el que es menjava l’emperador abans de ser coronat i que simbolitza “la vida que encara ha de néixer” barrejada amb “els gustos dels altres animals”. Tota una declaració d’intencions per la qual abans d’arribar al centre del plat la cort acompanyava l’emperador en aquest gran festí.
La manera original de cuinar-ho era fent un forat a terra perquè tot es cogués amb els seus propis sucs. Tot i així, per practicitat, seguretat i eficàcia, en Salsetes recomana coure la vedella amb foc a l’aire lliure i un cop cuita posar-hi a dins els animals cuinats per separat en forns controlats. En total el plat està format aproximadament per uns 280 quilograms de carn que surten de: una vedella de 200 kg, un porc de 60 kg, un xai de 10 kg, una oca de 7 kg, un pollastre de 2 kg, una perica de tres quarts de quilo i un colomí de 200 g.

