Sí, és temps de moniatos. I si van a algun restaurant xinès que faci cuina genuïna -n’hi ha algun-, no deixin de tastar els fideus de moniato, una delícia palatal!
Als Països Catalans es fa servir també el moniato en algun plat salat: antigament es posava a les olles o escudelles i, a Menorca -on és anomenat “monyaco”- és tractat com les patates fregides, i es cuina amb carn, calamars, etc.
De totes maneres, l’aplicació mes corrent és en plats dolços. Tenim, sense sortir de les Balears, els deliciosos bunyols de moniato -similars als de carabassa, tan corrents també al País Valencià-, el moniato al forn amb sucre o mel i, al Principat, el moniato escalivat o fet al forn. O els insubstituïbles pastissets de moniato valencians. També, per Tots Sants, s’asssocia a la castanyada i els panellets -que en poden portar-.
Però el rei dels dolços és, indubtablement, l’arnadí valencià -originàriament de carabassa, i ara elaborat mig i mig, amb carabassa o moniato o només amb moniato-, un deliciós caramull fet al forn i adornat amb fruits secs, com un record de les delícies de les Mil i una Nits.
La pasta de moniato -que s’envasa al País Valencià- serveix per farcir pastissets, cocots i cocarrois (pastissets, panadons, crestes) amb uns bons resultats que no desdiuen dels pastissets de Tortosa, o de la Franja, farcits amb cabell d’àngel. També farceix pastissos tradicionals valencians com el penjoll o el braç de gitano.
A Àfrica i a Amèrica, el boniato també és present en nombroses preparacions. Recordem, a Cuba, el “boniatillo”, dolç de nom expressiu. També és part insubstituïble del plat d’origen indígena, de Cuba i la seva àrea anomenat “ajiaco”, que és una mena de bullit de diverses hortalisses, amb iuca, nyam, carbassa, “malanga” (tubercle de la tapioca). També formava part del tasajo (amb cavall sec, el tassall que també s’importava a Catalunya), un plat favorit de l’època colonial a Cuba. El seu nom en nàuhatl, la llengua dels asteques, és camotl, que va passar a l’espanyol com a ‘camote’.
Però on el seu ús és més espectacular, com m’explica el meu amic neozelandès Dave Brown, és a Nova Zelanda, on ha esdevingut un símbol d’identitat de la seva interessant cuina moderna, molt inspirada en la cuina mediterrània. És probable que a Nova Zelanda no hi fos dut pels europeus, sinó per les migracions polinèsiques, per la qual cosa ja s’hi pot considerar una planta pròpia.
De fet, és un planta de països tropicals i subtropicals (Ipomoea batatas, de la família, per tant, de les boniques campanetes de jardí procedents del Perú, una planta molt invasiva), probablement originària d’Amèrica central i, per tant, formant part dels productes portats per Cristòfol Colom. Era ja àmpliament consumida pels indígenes antillans.
Com a planta, té uns llargs tanys que s’arrosseguen o s’enfilen i fa unes boniques i grosses campanetes, de color vermellós. La planta, com la seva parenta de jardí, és molt invasiva: les arrels esdevenen tubercles, i els nòduls del tany en poden fer.
El seu nom, en algunes llengües, fa referència a l’aspecte: patates de Màlaga, patate douce (en francès), i d’altres de similars.
Hi ha dues classes de moniato. El blanc i el taronja, i cadascú té les seves preferències. A nivell comercial hi ha la batata groga, la batata rosa o patata de Màlaga, i la “mínima”. A nova Zelanda n’hi ha un munt, cadascuna amb les seves aplicacions gastronòmiques.
És un bon aliment bàsic pel seu alt contingut en midó; a més té vitamina C, carotens (el component de la pastanaga, que dóna el color taronja) i proteïnes.
I si van al País Valencià, si els diuen moniato, s’han de preocupar: és un insult que vol dir tanoca, capsigrany, carallot, etc. Per quedar-se de “pasta de moniato”.
GREIXERA DE MONIATO
Delicioses postres menorquines que es fan en una cassola (greixera) amb moniato, a l’illa anomenat “monyaco”. De totes maneres, els anglesos van introduir el moto “púding” per designar aquestes postres.
Ingredients
1 kg de moniatos
200 o 250 g de sucre
2 o 3 ous
1 pela de llimona ratllada
canyella en pols
Elaboració
Peleu i bulliu els moniatos. Passeu-los pel passapurés o aixafeu-los amb una forquilla. Col.loqueu-los en un recipient i afegiu-hi els ous i el sucre, guardant-ne una mica;remeneu-ho bé;a continuació hi afegiu la llimona ratllada, ho remeneu. Col·loqueu la pasta en una cassola, escampeu-hi sucre i canyella en pols i poseu-ho al forn a 180 una mitja hora (potser necessitarà més temps). Podeu comprovar la cocció amb una agulla.
Notes
Un cop llesta la greixera, es pot empolsar amb més sucre i canyella.
El mateix dolç el podeu elaborar amb els moniatos torrats prèviament al forn o amb patates.
Se solen fer servir moniatos blancs; si els feu servir taronges, poseu-hi una mica més de sucre.
Hi ha qui greixa la cassola amb mantega i qui afegeix pa xopat amb llet, mató, etc. a la pasta de moniato. També hi són molt bones unes panses.
