“Un dels secrets dels panadons és que la massa és la mateixa que la de la coca de recapte. I, sobretot, l’oli que dona una amorositat inconfusible”, reconeix a Vadegust Joan Viladrosa, de l’Antic Forn de Cervera.
Els panadons són una espècie de cresta gran, una massa de pa farcida amb verdures, com ara espinacs i carabassa. Viladordosa explica que la recepta tradicional dels panadons està feta amb espinacs, panses i “algunes vegades s’hi afegeixen pinyons”. Aquestes pastes són originàries de Lleida i de la Franja de Ponent i es preparen segons la recepta de cada família.
Segons la història de la gastronomia, el seu origen es troba en l’edat mitjana, del cultiu del blat que va estendre la producció de receptes fetes amb farina com a base. Per això es creu que la recepta va sorgir en aquesta època. Tot i ser una elaboració molt típica de Lleida, les zones del sud de Catalunya també realitzen elaboracions semblants amb altres farcits.
Els panadons, com la coca de recapte, són una recepta nascuda de l’aprofitament i que vol aconseguir una menja ràpida i nutritiva, feta dels productes provinents de la terra. Els ingredients principals dels panadons demostren que es tracta d’una preparació de caràcter humil. Malgrat que en l’actualitat els panadons s’han tornat una peça essencial de la gastronomia lleidatana. “Fem panadons cada dia de l’any i sempre tenen molta sortida. Són un producte que pots menjar per esmorzar”, diu Mariane Reutemann, del Forn Sant Pere, a Vadegust.
Ara mateix, al Forn Sant Pere han introduït una nova versió dels panadons i en fan uns amb tonyina, a banda dels típics d’espinacs. “La gent els té molt presents en el seu dia a dia i sempre hi ha una ocasió per menjar aquestes pastes”, afegeix Reutemann.
La tradició també diu que aquesta recepta se solia preparar per Setmana Santa perquè durant aquells dies la gent havia de viure amb abstinència de carn i, per això, s’acostumava a farcir només amb verdures. De fet, era costum que la gent del poble portés el farcit dels panadons a un forn. Allà els embolicaven amb la seva pasta i els coïen. A banda dels espinacs, en alguns indrets fan una versió dolça d’aquest preparat i el farciment és de carabassa i sucre.
Actualment, el consum dels panadons s’ha descentralitzat i ja no queda relegat als mesos d’abstinència de la Setmana Santa. Aquestes crestes farcides s’han convertit en un plat o un recurs fàcil, són un takeaway a la catalana, per aquells dies que vols fer una queixalada amb sentit de terra i, sobretot, complint amb tots els requisits d’una pasta tradicional feta al forn. “La combinació de l’oli, el cruixent de la pasta i el sucre fan que el panadó sempre vingui de gust”, conclou Reutemann.
