No és la norma habitual amb què es consumeix la popular barreja de farina, aigua, llevat i sal, però són molts els flequers que, com en Robert Figueras, propietari del Maià, de Figueres, expliquen que l’han fet tota la vida. El pa de tres crostons, també conegut com a pa Dalí, és un producte “que es feia a pagès i a tot Catalunya”, però que, recentment, “ha agafat més pes a determindes zones com l’Empordà” a causa de la popularitat que li va donar el pintor surrealista.
De fet, confesa l’artesà del pa a Vadegust, no hi ha un únic motiu per fer-lo: “Es tracta d’un producte que té atractiu pels locals i pels turistes que quan el veuen els hi fa gràcia i també se l’emporten”. Pel que fa a la massa no té cap originalitat, “és pa normal”. El que fa més especial el pa és la manera com es plega quan s’amassa, fet que provoca que, un cop cuit, aparegui la forma que li n’atorga l’anomenada.
Les tres puntes, en comptes de les dues que tenen la majoria dels pans, són la característica principal del producte. Una raresa que va anar més enllà de la gastronomia quan Salvador Dalí va decidir instal·lar-ne maquetes a les parets del Museu de Figueres, a la Torre Galatea, talment com si es tractés de les lleixes d’una fleca. El pintor n’era un fanàtic de menjar-ne i de pintar-ne, inclús en esdeveniments públics també l’havia lluït com a peça de roba. Portava al nivell màxim la seva fascinació i es posava un gran pa de tres crostons al cap a imatge i semblança d’un barret i, a més de protegir-se del sol, el poder del pa aclaparava totes les mirades.
De la llegenda a la dita
Un dels altres usos que té el mencionat invent és el de logotip, com descriu Àngel Segarra, gerent del Gremi de Flequers Artesans de les Comarques Gironines: “Nosaltres el vam agafar com a logotip de l’associació perquè era molt singular i, des d’aleshores, no l’hem canviat”. Així, l’entitat llueix des del 2008 el famós pa com a imatge corporativa.
El gerent alerta també de l’existència d’una llegenda popular al voltant del producte. La narració a la qual es refereix Segarra apareix a l’Instagram del gremi gironí de la següent forma: “Diu la llegenda que el Comte d’Empúries (…) tenia tres filles i li va demanar al flequer de la Cort que volia un pa que tingués un crostó per cada una (…) i, així, amb enginy i artesania va crear el pa de tres crostons”.
Deixant de banda la llegenda, és evident que un aliment bàsic i popular a la majoria de les cultures com és el pa sempre pot regalar escletxes en pro a la llibertat artesana, el que no és tan evident és com els brots de creativitat porten, un dia, a forçar l’aparició d’un tercer crostó. Tot i això, d’algun lloc deu venir la popular dita: “Els catalans, de les pedres en fan pans”. A la qual afegiríem: “Amb llibertat, artesania i a saber quines raons, també fan pans de tres crostons”.
1 
