Quan arriba la tardor i les temperatures comencen a baixar, hi ha aliments que tornen puntualment als mercats i a les cuines. Carbasses, castanyes, bolets, magranes i caquis comparteixen protagonisme amb el moniato, un dels productes més característics d’aquesta època de l’any. A Catalunya està especialment vinculat a la Castanyada, quan tradicionalment acompanya les castanyes i els panellets, però les seves possibilitats gastronòmiques van molt més enllà.
El moniato (Ipomoea batatas), també conegut com a batata, és una arrel tuberosa originària d’Amèrica que es cultiva des de fa milers d’anys. Tot i que sovint es compara amb la patata per la manera de cuinar-lo, botànicament són plantes diferents. Una de les característiques que més el distingeixen és el seu gust naturalment dolç, que s’intensifica amb la cocció.
Un aliment nutritiu
El moniato és principalment una font d’hidrats de carboni, però també aporta fibra, vitamines i minerals. Les varietats de polpa taronja destaquen especialment pel contingut en betacarotens, pigments responsables del seu color característic que l’organisme pot transformar en vitamina A.
També conté vitamina C i potassi, entre altres micronutrients. Malgrat el seu gust dolç, no cal confondre’l amb unes postres ensucrades: aquesta dolçor forma part de la composició natural del tubercle.
La manera de preparar-lo, evidentment, també determina el resultat final del plat. Un moniato bullit o cuinat al vapor no és el mateix que unes xips fregides o una recepta carregada de sucre, mantega o altres ingredients calòrics.
A l’hora de comprar-lo, convé buscar peces fermes, sense zones toves, cops importants ni signes de floridura. A casa és preferible conservar-lo en un lloc fresc, sec, fosc i ben ventilat. En general, no necessita nevera mentre està cru, ja que les temperatures massa baixes poden alterar-ne la textura i el gust.
Molt més que al forn
Una de les formes més tradicionals i senzilles de menjar moniato és rostit al forn, una cocció que potencia la seva dolçor i deixa l’interior tendre i cremós. Però limitar-lo a aquesta preparació significa desaprofitar bona part de la seva versatilitat.
Es pot tallar a daus i incorporar a cremes de verdures, guisats i curris; preparar en forma de puré; utilitzar com a guarnició de carns i peixos o afegir-lo a amanides tèbies. També es pot tallar en bastonets i cuinar al forn com a alternativa a les patates, condimentat amb espècies com pebre vermell, comí, curri o romaní.
La seva textura permet, fins i tot, utilitzar-lo en masses, pans, pastissos i altres preparacions dolces. Precisament aquesta capacitat per moure’s entre plats salats i dolços és una de les seves grans virtuts gastronòmiques.
Amb l’arribada d’octubre, el moniato recupera el seu lloc habitual a les parades dels mercats. I encara que a Catalunya la seva imatge continuï inevitablement lligada a les castanyes i als panellets, aquest tubercle de tardor té prou arguments per sortir de la Castanyada i quedar-se a la cuina durant tota la temporada.
