Diuen que moixaina és una d’aquelles paraules boniques del català. D’aquelles que tothom s’ha posat d’acord en el fet que la seva sonoritat i significat tenen una bellesa encisadora. Tant és així, que és una de les 10 paraules que es troba exposada al Jardí de les Llengües (Talepaviljoen). Però és que moixaina no només és una de les paraules preferides de la nostra llengua, també és un dolç típic de Ripoll.
Les moixaines o carícies són uns farcellets de pasta de neula que estan farcits d’una massa que recorda al praliné francès o a un dels torrons més desitjats de Nadal: el de Xixona. Es diu que aquests pastissets són una reminiscència d’un dels dolços que es feien al monestir de la ciutat al segle IX, en honor a Sant Eudald. Però és durant la primera meitat del segle XX quan dues pastisseries de Ripoll van recuperar aquest dolç per fer-lo un emblema de la ciutat.
La pastisseria Costa i la Dolceria Junyent són els dos locals ripollencs que venen embossats en paquets aquests dolços, perquè els visitants, i també els vilatans, puguin tastar-los fent una sobretaula o a l’hora del te. Com que tenen un format individual són unes postres ideals per guardar al rebost, ja que es poden conservar durant un temps prolongat perquè la divisió en unitats fan que no es remolleixin.
“Nosaltres fem carícies i a la Costa fan moixaines”, explica Lluïsa Rodríguez, a Vadegust. Ella és una de les treballadores de la Dolceria Junyent que des de fa molts anys es dedica a embolicar aquests dolços en farcellets i que sap que per distingir les receptes pròpies cada pastisseria va anomenar-los diferent: “Des del 1978 que venem carícies a la Dolceria i que seguim la nostra manera particular de fer el farciment. Actualment, els paquets que tenim a l’obrador estan formats per 11 carícies i tenen un preu de 12 euros”, detalla Rodríguez, qui puntualitza que els dolços tenen més sortida entre la gent del municipi que entre els visitants.
“Sí que és cert que la gent de fora sempre demana per aquests dolços quan vol endur-se un detall. Però es tracta d’unes postres molt arrelades a Ripoll i al veïnat li agrada tenir-ne a casa. De fet, nosaltres fem aproximadament uns set quilos de carícies al dia”, informa la treballadora de la Dolceria.
Les carícies o moixaines són uns pastissets petits d’una tonalitat amarronada, formats per un full prim de pasta de farina enrotllat i caragolat amb forma de canó a l’exterior que embolcalla una massa d’ametlla i avellana. Per tant, la forma cilíndrica està completament plena del farcit. En conseqüència, la textura en boca dels dolços és dura per fora i fa crec-crec i es desfà com un bombó quan arribes al cremós interior.
“Sempre que pujo a Ribes de Freser a l’estiu paro a comprar-ne”, diu Ricard Conesa, a Vadegust. Com tants altres visitants, Conesa està enamorat d’aquest dolç i aprofita les pujades a la seva segona residència per emportar-se’n uns quants paquets cap a casa: “Les carícies són un record que ve de gust regalar, però també són un segell de qualitat, que transporta a les coses artesanals que es fan ben fetes a mà”, conclou.
