Hi ha dolços que originen conflictes, com ha passat amb la coca de Llavaneres, amb les carícies i les moixaines a Ripoll, i amb els merlets a Montblanc. La guerra s’acostuma a originar amb les mateixes preguntes: quina pastisseria és la vertadera inventora del producte, qui es fa càrrec de la seva autoria, qui té la recepta mestra, qui s’atorga el dolç que s’ha fet icònic i que actualment representa una població?
Sigui com sigui, hi ha molts dolços que fan característics un territori i que la gent quan visita la zona sempre passa per la pastisseria de confiança per endur-se una mostra dolça de la cultura d’aquell municipi. Aquest és el cas dels merlets o els montblanquins, segons la pastisseria del poble on els adquireixis. Tal com expliquen, a Vadegust, des del departament de Turisme de l’Ajuntament de Montblanc, els merlets es fan a la Pastisseria Andreu i els montblanquins a la pastisseria Viñas. “Són els dolços més característics i coneguts del nostre municipi i són ideals per acompanyar les sobretaules”, diuen amb orgull, des del consistori local.
Els merlets són una especialitat dolça molt arrelada a la població de Montblanc des de mitjans del segle XX. Es veu que van començar a elaborar-se a una de les pastisseries de Montblanc a petició de l’Ajuntament amb l’afany de crear un producte típic de la localitat, i uns anys més tard també se’n va fer una variant anomenada montblanquins a l’altra pastisseria de la vila.
Aquests dolços recorden a les peladilles: els confits grossos que tenen l’ànima d’ametlla i la superfície ensucrada llisa, que són típics de les celebracions cristianes com les comunions i els batejos. “Visualment, s’assemblen molt als confits, però la principal diferència és que van arrebossats amb ou, farina i sucre”, detallen des de l’Ajuntament.
També hi ha qui considera que els merlets s’assemblen més a les garapinyades d’ametlla per la seva forma més rugosa i també perquè com aquests dolços quan els mossegues acostumen a fer crec-crec. A diferència dels confits i les garapinyades, els merlets tenen un color groguenc ataronjat característic. “La gent acostuma a acompanyar-lo amb vi dolç, com es faria amb unes postres de músic i sempre surten a les nostres sobretaules”.
Els merlets són, bàsicament, una ametlla recoberta de sucre. Són de forma semiovalada i abombada, de color groguenc-ataronjat, de textura semicruixent i molt dolços. Se serveixen presentats en bosses o capses de plàstic de diferents mides, amb el nom de la pastisseria elaboradora en l’envàs.
“Es tracta d’uns dolços que no tenen cap mena de temporada. Com que s’han tornat tan representatius del municipi, s’elaboren durant tot l’any”, confirmen des de l’Ajuntament. Són uns dolços addictius perquè la seva mida petita fa que sempre tinguis un forat per menjar-ne un darrere de l’altre.
