“Malgrat que ara és temporada de magranes, amb els forts ruixats que han caigut aquests dies els camps han quedat tan inundats que pràcticament no hi puc accedir”, explica a Vadegust el productor de fruites i hortalisses Luis Hortelano, qui es dedica a cultivar horta de proximitat en uns camps entre Gavà i Viladecans.
Hortelano lamenta que “probablement” la producció de magranes d’enguany haurà quedat molt afectada i assegura, a aquest diari, que ara com ara no sap si podrà salvar aquestes fruites dels arbres. “De normal, les magranes són un conreu molt agraït i a mi sempre em surten força sucoses”, detalla l’agricultor. A més, Hortelano explica que és un producte que té força demanda entre els clients quan és temporada.
La magrana és una fruita amb altes propietats antioxidants i visualment molt atractiva. De fet, ha estat copsada a pinzellades a diversos bodegons d’artistes famosos. Es tracta d’una fruita deliciosa que es consumeix a principis de la tardor.
Els historiadors consideren la magrana una de les fruites més antigues. Es té constància que era molt popular a l’època dels antics egipcis (2500 aC). De fet, la col·locaven a les tombes per desitjar abundància en la vida després de la mort. Més tard, van ser els cartaginesos qui van introduir la magrana a la regió mediterrània arran de les guerres púniques. D’aquí el seu nom científic, Punica granatum. Actualment, el 70% del cultiu d’aquesta fruita es troba al País Valencià. Malauradament, la catàstrofe climatològica causada per la Dana ha afectat greument aquest conreu.
Es tracta d’un cultiu que es recull entre els mesos de setembre i novembre. Hi ha moltes varietats de magranes, però al territori destaquen la Mollar, la Wonderful i l’Acco. El magraner és un cultiu de fulla caduca i, quan les fulles cauen, ja no queden magranes a l’arbre. “Sempre que hem cultivat magranes hem seguit els criteris de la producció ecològica, per assegurar-nos que l’arbre produeix en harmonia amb la terra”, explica Laia Masats, de Can Serrà (Girona), una antiga productora d’aquesta fruita.
La magrana gastronòmicament és un producte molt versàtil i que ha agafat molt protagonisme als restaurants, ja que el seu color vermellós, la textura i també els seus grans diminuts permeten jugar a l’hora de fer amanides, sopes, salses i diversos emplatats. En aquesta línia, la influencer d’@opcionssensegluten i difusora de productes i restaurants sense gluten, Júlia Guimet, explica que aquesta fruita és un substitut ideal pels crostons de pa a les amanides. “Sense anar més lluny, recentment al restaurant Philosopheat ofereixen una torrada d’estil brunch recoberta de grans de magrana”, concreta Guimet.
A banda, la dolçor amb un toc àcid de la magrana combina a la perfecció amb plats que volen aconseguir un sabor entre cítric i fresc. Alhora també és un producte que reduït, com una melmelada o una gelatina, pot maridar a la perfecció amb un bon formatge i un vi negre amb cos, com és un vi del celler d’Scala Dei.
