Conegut popularment com a gratacul, roser salvatge o escaramujo, el gavarró és el fruit de la rosa canina. Es tracta d’una planta silvestre molt present als nostres boscos i que ha estat protagonista de remeis i cures en la cultura catalana.
A Ossera, un petit poble del Pirineu, un grup de joves arribats a finals dels anys setanta van decidir viure del que els oferia la natura. Un d’aquests projectes va ser la creació de Melmelades d’Ossera, on elaboraven gelees i chutneys amb ingredients silvestres, entre ells el gavarró. “És un fruit silvestre i aquí n’hi ha bastant, però treure’n totes les llavors és molt laboriós. Fer-ne una pasta requereix molta quantitat, i el preu de venda és alt. Ja no es ven tant com abans”, explica a Vadegust Quim Mas, qui regenta actualment Melmelades Cal Casal.
Segons Mas, l’antiga propietària, Núria Rosell, feia una gelea amb gavarrons que portava llimona i es caracteritzava per les seves propietats medicinals. “Era ideal per combinar amb iogurt”, aclareix. En la mateixa línia, Engelbert Magriñà, de l’Arassa Casa Rural, recorda que en el seu entorn proper hi havia familiars que feien melmelades amb aquest fruit, i ara es dedica a donar a conèixer les seves propietats a través de les xarxes socials del mas i el seu portal.
“M’agrada donar a conèixer les fruites silvestres i tots els productes que podem trobar als nostres boscos gràcies a la recol·lecció”, afirma. Per a Magriñà, és important fer perdurar el valor gastronòmic i medicinal dels fruits silvestres. “Vaig conèixer el gavarró per una amiga de la meva mare que en feia melmelades. És una feina molt tediosa. Aquí a Catalunya no es fa tant; és més comú a zones de Castella i Lleó”, diu el propietari del mas, que recorda que el gratacul té grans propietats, però que “costa molt de treballar perquè, quan obres un fruit, pràcticament tot són pells i llavors”.
El gratacul és un fruit d’un color roig lluent amb una aportació elevada de vitamina C. És una font d’aliment durant les estacions fredes per a la fauna i també un recurs medicinal natural per als humans. Tot i això, la seva recol·lecció i ús han anat disminuint amb el temps per la gran complexitat que suposa manipular-lo. De fet, se sap que durant la Segona Guerra Mundial aquest fruit es va convertir en un aliment clau a Alemanya i Anglaterra per suplir la manca de cítrics, ja que ajudava a prevenir refredats i la grip.
Tot i el seu valor nutricional i medicinal, el gavarró ha caigut en desús, principalment per la dificultat en la seva preparació. Malgrat això, continua sent un fruit de gran interès per a la gastronomia i la cosmètica natural. La seva resistència a l’hivern el converteix en un recurs valuós tant per a la fauna com per als humans que volen redescobrir els sabors silvestres.
