Els fideus de mar (Costa Brava) són anemones (Anemone sulcata), una mena animal d’aspecte de planta, urticants, i per això són anomenades ‘ortigues de mar’ a les Balears i ‘ortigada’ a l’Alguer. A Cadis també són estimades amb el nom d’ “ortiguillas”, i fins i tot se’n venen bunyols congelats.
L’anemone de mar comuna, també coneguda amb el nom de fideu de mar o ortiga de mar (Anemonia viridis, abans A. sulcata), és un pòlip que es troba a l’est de l’oceà Atlàntic, des de la Gran Bretanya fins al Mediterrani. L’anemone de mar comuna es troba en aigües entre marees i també fins a 20 m de fondària en zones ben il·luminades. Viu sobre roques o algues de mida gran. Els tentacles de les anemones en aigües tèrboles o profundes poden ser de color gris, però en altres casos són de color verd fort amb puntes porpra; tenen un verí urticant, que deixa de ser efectiu un cop cuinades.
Les ortigues de mar estan protegides actualment, però sempre se n’han menjat arreu de la Mediterrània i ja s’esmenten al receptari d’Apici (segle I) i al Banquet dels savis d’Ateneu de Naucratis (segle III). S’han de menjar acabades de pescar perquè només es conserven mentre estan en contacte amb aigua de mar: les posarem en un bol amb aigua i un raig de vinagre per tal que perdin el poder urticant, netejarem els peus de terra i pedretes, les rentarem amb aigua, les eixugarem, les salarem i les empolsarem amb farina o pa ratllat; tot seguit les fregirem amb oli ben calent per espai d’un o dos minuts i les traurem. Han de quedar cruixents per fora però toves per dins, i es mengen calentes, i ruixades -si ens agrada- amb unes gotes de llimona. A Niça les empolsen amb farina de blat demoro i a l’Alguer amb sèmola. A Menorca les fregien am sèu de caldera (brou bufat, greix de perol; greix de ferbullir les botifarres). A l’Alguer també els pescadors les feien sobre les brases, al damunt de les quals cal posar mitges closques d’eriçons de mar o ”bagamarins”
Són típiques a Cadis, on se serveixen com a plat o com a acompanyament de plats de peix fregit, amb el nom de “ortiguillas”; també es mengen a la Provença, al Delta de l’Ebre i, sobretot, a la Costa Brava, i ara arreu de les costes catalanes.
La càtedra Sent Soví de la Universitat de Barcelona va emetre un informe, a sol·licitud de la cuinera Carme Ruscalleda, a fi d’avalar la inclusió de meduses a la carta del seu restaurant de Sant Pol de Mar, que una normativa europea només deixa utilitzar si es demostra que hi ha tradició local en el seu consum. Doncs bé, aquest grup tan lluït de savis, va confondre les anemones amb les meduses! Que certament, els pescadors d’aquí -o de Menorca, on el grup de càtedres afirmaven que es menjaven,- no n’han menjat mai. Altrament, el “Corpus de la Cuina catalana” diu que se’n diuen “ortiguilles”, però això és el nom espanyol.
Els “fideus de mar” són una delícia -que classifiquem com a marisc- apreciada pels pescadors de la Costa Brava i de Mallorca i en els millors restaurants. És una menja exquisida i poc coneguda que no apareix als receptaris.
BUNYOLS DE FIDESU DE MAR
És una deliciosa preparació, que es fa ara, a l’hivern. Es pot trobar en algun restaurants de la Costa Brava.
Ingredients
Fideus o ortigues de mar acabats de pescar (es descomponen de seguida)
Pasta per fregir (feta amb 1 ou i farina)
llevat tipus Royal (opcional)
sal (opcional; el fideu de mar té un fort sabor marí)
oli d’oliva
Elaboració
Tallem els fideus de mar a trossos (quan són fora de l’aigua ja no ortiguen), els passeu per la pasta i els fregiu a cullerades. Poseu-los damunt de paper absorbent. Cal servir-los tot seguit, com una mena de deliciós i original entremès.
Notes
També es poden fer simplement enfarinades en farina de blat, d’arròs o de blat de moro.
Les “seques de gener” de les Balears -l’època de captura- són, al continent, les “minves de gener”, també la bona època per les garotes o eriçons de mar, un altre marisc o producte marí rar, però molt apreciat a la Costa Brava.
Els fideus de mar s’han de consumir molt frescos. Els pescadors de Llançà els anomenen carroers, i els de Cadaqués calmentassos o “caumentassos”.
Un altre marisc rar és la llima, patata de mar, rovell, bitotxo (Actinia equina), consumida ocasionalment, en cru.
