“De les varietats de figueres que tenim, la que es ven més és la coll de dama“, explica Marco Sangiorgio, el responsable del viver de varietats tradicionals de fruiters Arboreco, situat a Cruïlles, a la comarca del Baix Empordà. Es tracta d’un arbre que a Catalunya hi ha constància del seu conreu en tractats d’arboricultura de la segona meitat del 1.800 i que és considerat una “varietat antiga”.
Sangiorgio, com a expert, apunta que la figuera coll de dama s’ha pogut mantenir al llarg del temps perquè la gent no l’ha deixat de cultivar, cosa que no ha passat amb altres que no s’han multiplicat i “han quedat més en desús”. Pel que fa a les característiques de la fruita, només té una producció a l’any, és molt dolça i es presta més pel consum en fresc que per menjar seca, a causa de la seva alta proporció d’aigua. És coneguda per ser carnosa, pel seu elegant coll llarg -que li dona el nom-, i per tenir la pell fina.
L’èxit està assegurat
“A Mercabarna s’espera que arribin per comercialitzar-les perquè saben que aquesta varietat triomfa”, destaquen des d’Alguaire, a la comarca del Segrià, Albert Llanosa i el seu fill Alex de l’empresa familiar de Figues Noria. Com a apassionats del producte, els agricultors lleidatans dediquen els esforços a la producció i comercialització del preuat fruit perquè tothom en pugui gaudir, reconeixent que quan arriba la coll de dama a les botigues les altres “perden tirada” perquè “no té competidora”.
A més, és una varietat que “està adaptada al territori i agrada a la restauració”. En aquest sentit, quan n’és temporada, és comú trobar-la dins les tapes, les amanides, les postres i també els plats principals on “a les cartes dels restaurants té molt d’èxit”. Els Llanosa destaquen l’alta demanda que hi ha a Barcelona, però confessen que les seves coll de dama també arriben als mercats de les ciutats europees de Madrid, Lió i París, on es valoren i “venen bé”.
Un producte excepcional
La temporada de les coll de dama comença a l’agost i dura fins a finals d’octubre, època en què als Llanosa se’ls gira més volum de feina, ja que és quan les han de collir “cada dos dies” per assegurar-ne el punt òptim de maduració. Mentre que el més habitual és trobar-les fresques, actualment també és possible comprar-ne i consumir-ne fora d’estació a través dels processos de congelació ràpida que utilitza el sector per a allargar-ne la vida. “Congelades amb aquesta tècnica queden molt bé”, comenten els alguairencs.
Si d’una cosa no hi ha dubte és de la bona acollida que té aquesta varietat, de la qual només el pas dels anys sabrà si de manera excepcional un dia deixa de motivar els agricultors, inspirar als restauradors i enamorar als consumidors. De moment, però, això no és així i la coll de dama continua essent el “deliri d’un amor justificat” a la figa, segons Albert Llanosa, perquè “no n’hi ha cap que l’iguali”.
