Vadegust
Els codonys al caliu, una tradició de tardor que ve de lluny

És una fruita que, generalment, es prepara al forn, però també hi ha qui els fa al caliu, si pot disposar de llar. El plat és antic (els romans ja en devien fer) i el costum s’ha conservat a casa nostra, entre altres coses perquè nosaltres fem a la brasa qualsevol cosa que es pugui menjar. Jordi Torres i Sociats diu en La vida a pagès que hi havia costum de fer-ne per Tots Sants:

La festa continuava amb l’escalivada de codonys. Posaven tants codonys al setial del foc com persones hi havia reunides, i els tapaven amb caliu. Quan acabaven de menjar les farinetes, els codonys estaven al punt. Tot seguit, els posaven en una cassola de terrissa i a sobre la taula de la cuina acompanyats de la coca de pa i coca ensucrada, i l’allioli per untar-la.

En Llepolies i joguines la poetessa Maria Antònia Salvà va dedicar a les fruites la poesia ‘Binialí, Lluc, Randa, Biniaraix’:

Cireres de Binialí,

no hi ha fruita que us iguali.

Fraules collides a Lluc,

menja de compte i de duc.

Peres i prunes de Randa,

collir-vos és bella tanda.

Codonys de Biniaraix

que perfumau el calaix,

la bona olor que espargiu

torrats dins cendra-caliu

du bonança tardorenca

que poc-poc al cor s’envenca.

I també els trobem en la poesia de Josep Carner ‘Els codonys tardorals’, dins Els fruits saborosos:

Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa,

té una blancor molt gerda en tot el cos diví,

i corre, embriagada de tanta jovenesa,

i és com el tany que es gronxa en l’aire del matí.

 

Però ja saps com elles es tornen malgirbades

per fills i feines, o perquè no n’han tingut,

i amb cara tediosa caminen desmarxades

i són codonys, diries, el fruit més boterut.

 

I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat,

nosaltres rondinem, esgarriant les passes,

i flagel·lem el dia amb folles amenaces,

saturns a la memòria del goig mal escampat.

 

Llavores, el codony, que es féu vell en la branca,

dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

i si l’amorosim al caliu de la llar

i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.

Codonys al caliu

Codonys al caliu

Ingredients (4 racions): 4 codonys.

Preparació: de primer farem un foc de llenya i, quan només hi haurà les brases (una mica somortes) hi posarem els codonys, els cobrirem de cendra i brases i ho deixarem coure. Al cap d’un parell d’hores o tres els traurem, els deixarem refredar, els rentarem a raig d’aixeta, els pelarem, els posarem en els plats i ho portarem a taula.

Variants: hi ha qui, una vegada pelats i trossejats, els empolvora amb sucre. A Eivissa hi ha qui els empolvora amb un pessic de canyella o els ruixa amb un rajolí de mistela.

Altres denominacions: codonys torrats (País Valencià, Illes). ‘Codonys al caliu’ és una denominació que es fa servir a Catalunya.

Dialectalismes

Codonys al caliu: ‘cudonys’ al caliu (domini del català oriental), ‘cudonys ‘a’s’ caliu (Empordà, Selva).

Codonys torrats: ‘cudonys turrats’ (Serra de Tramuntana, Menorca, Eivissa).

Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa