L’olor de castanyes torrades és una de les imatges més recognoscibles de la tardor catalana. Parades al carrer, paperines calentes i sobretaules amb panellets han fixat una manera de consumir-les que sovint eclipsa totes les altres. Però la castanya també pot ser un ingredient de cassola: aporta textura, una dolçor discreta i possibilitats que encaixen tant en plats salats com en postres.
Portar-la a taula amb cullera i forquilla permet descobrir una altra cara d’un producte que associem a una celebració concreta. No cal esperar la nit del 31 d’octubre: unes castanyes cuites poden transformar una sopa, acompanyar una carn o convertir-se en un puré.
Una cullerada de tardor
Les cremes són una de les maneres més senzilles d’introduir-les al menú. Un cop cuites i pelades, es poden triturar amb brou i una base de verdures, ajustant la quantitat de líquid fins a obtenir la consistència desitjada. El resultat permet jugar amb acabats com uns bolets saltats o uns crostons.
També tenen lloc en sopes amb ingredients sencers. La cuinera Maria Nicolau proposa, en una peça de 3Cat, incorporar-les a una minestrone de tardor amb verdures tallades petites, api i brou vegetal. Una elaboració que les allunya del paper de mossegada festiva i les situa al centre d’un plat de cullera.
La textura és decisiva: triturades donen cos a la crema; senceres ofereixen un mos tendre que contrasta amb les hortalisses.
A la cassola i al rostit
Amb les carns, les castanyes poden actuar com a guarnició o integrar-se en la preparació. El receptari de Cuines inclou una llaminera de porc amb castanyes i una pularda rostida que també les incorpora. Són exemples de com aquest ingredient pot participar en un plat principal.
Una altra opció és servir-les en forma de puré. La recepta de tudons amb puré de castanyes del mateix programa mostra aquesta possibilitat: la castanya es converteix en una base cremosa per acompanyar la carn.
A casa, convé decidir primer quin resultat es busca. Si han de quedar senceres, cal controlar-ne la cocció i manipular-les amb cura; si es volen triturar, que es trenquin deixa de ser un inconvenient.
Pelar-les per aprofitar-les
La part menys agraïda acostuma a ser retirar-ne la closca i la pell interior. Escaldar-les facilita aquesta feina, i pelar-les mentre encara són calentes ajuda a desprendre’n les cobertes, treballant amb cura per evitar cremades.
Després, el ventall continua fins a les postres. Cuines proposa una crema cremada de castanyes, amb una superfície de sucre caramel·litzat que contrasta amb l’interior cremós.
Per vincular aquestes elaboracions al territori, val la pena preguntar per l’origen de les castanyes quan les comprem. Triar producte català, quan n’hi hagi disponible, permet portar la tardor del país a la cassola i donar-li recorregut més enllà de la Castanyada.
