El calçot arriba a taula envoltat de tot un ritual: foc, paper de diari, pitets i una salsa on sucar-lo abans d’alçar el braç. La calçotada l’ha convertit en protagonista d’una trobada gastronòmica que sovint ocupa un àpat sencer. Però també és un ingredient que es pot comprar en petites quantitats i incorporar al menú de cada dia, sense haver d’encendre una foguera ni reunir una colla.
La seva temporada comença al novembre i s’allarga fins a l’abril, segons el calendari de Canal Salut. Aquest marge permet explorar preparacions que aprofiten la seva dolçor i la textura tendra que adquireix quan es cou. El forn, la paella i la cassola ofereixen alternatives accessibles per portar-lo a taula.
Del forn a la truita
Fer-los al forn és una de les opcions més senzilles. Cal retirar-ne les arrels, les capes exteriors deteriorades i les puntes verdes més dures, i netejar bé la terra que pugui quedar entre les fulles. Després es poden disposar en una safata amb un raig d’oli i coure fins que siguin tendres. El resultat no tindrà el mateix gust fumat de la brasa, però permet gaudir-ne amb poca preparació.
Tallats a rodanxes, també funcionen en una truita. Primer convé coure’ls a foc suau perquè s’estovin sense cremar-se i, després, barrejar-los amb l’ou batut. Es poden combinar amb patata o deixar que siguin l’única verdura del plat, amb un punt de sal i pebre.

Una altra possibilitat és repartir-los sobre una coca salada. Si són gruixuts, una cocció prèvia ajuda a evitar que la massa quedi feta abans que la verdura. Amb bolets, formatge o anxoves, permeten jugar amb contrastos sense necessitat d’afegir-hi molts ingredients.
A la cassola, poden formar part de la base d’un arròs o d’un guisat de llegums. Cal ajustar-ne la quantitat i la cocció perquè hi aportin sabor sense desaparèixer del tot, especialment si se’n vol reconèixer la textura.
Comprar, netejar i aprofitar
A l’hora de comprar-ne, interessa buscar peces fermes, sense zones toves ni signes de deteriorament. Triar calçots de gruix semblant facilita una cocció uniforme. A casa, convé guardar-los a la nevera, protegits perquè no s’assequin, i netejar-los quan s’hagin de preparar.
No tota la part verda s’ha de descartar automàticament. Els trams tendres i en bon estat es poden picar i coure per incorporar-los a un brou o un saltat. Les parts fibroses, en canvi, poden resultar desagradables al plat.
Si en sobren de cuits, es poden convertir en una crema amb patata, afegir a un farciment de croquetes o barrejar amb llegums. Cal haver-los refrigerat aviat i conservar-los adequadament. Així, un producte associat a una celebració concreta troba lloc en receptes quotidianes i ajuda a donar més varietat a la cuina dels mesos freds.

