Entre els embotits més famosos del territori català trobem el fuet, la llonganissa i després el bull blanc. De fet, alguns dels guisats més tradicionals, com són els pèsols, es fan amb aquest embotit cuit, que és molt agraït de coure perquè gràcies al budell no es desgrana. 

L’origen del nom de bull també té a veure amb la seva cocció, ja que alguns dels seus ingredients poden ser carns que costen més de coure, com és el cas de la llengua o el morro, de manera que s’han de fer bullir en una olla a foc fort fins al primer “bull”.

Pel que fa a la degustació d’aquest embotit, la majoria de persones se’l mengen com la resta de productes carnis que no s’han de coure: a talls i acompanyat d’un bon pa amb tomàquet. Però també hi ha qui se’l fa a la paella, ben torradet i amb una mica de mel per aconseguir una fusió agredolça en boca.

En concret, el bull blanc és un producte cuit, embotit dins l’intestí gros, farcit de carn picada i adobada de porc, on també s’inclouen altres tipus de carn i els menuts de l’animal porc. El resultat final és un embotit de color beix i de textura granelluda, amb un gust suau molt similar al de la botifarra del perol. “Sempre el venem. És un d’aquells embotits que no té temporada”, diu Marta Giralt, de la carnisseria Giralt (Sant Andreu de Llavaneres), a Vadegust.  

La propietària de Can Parruc, Conxita Guillaumes, coincideix amb Giralt que l’èxit del bull blanc fa que s’hagi convertit en un dels embotits obligatoris en els taulells de les carnisseries. “Nosaltres li posem una mica de carn del cap, de la papada i carn magre”, explica Guillaumes, qui està al capdavant d’una carnisseria centenària pel que fa a la producció manual d’embotits. 

Bull blanc | carnescofetacasa.com
Bull blanc | carnescofetacasa.com

Per la carnissera una de les principals virtuts del bull blanc és que agrada a tots els públics, i que dates senyalades com el Dijous Gras han afavorit el seu consum entre els més menuts, apropant un dels embotits cuits tradicionals del nostre territori a tots els paladars. 

La mida del bull depèn del budell en què ha estat embotit. Sovint s’emboteix en el bisbe, i aleshores té forma d’esfera allargassada, més o menys boteruda. Per fora, el color és d’una tonalitat groguenca marronosa; el tall és beix-groguenc. La textura és lleugerament granelluda. 

Tal com detallen des de l’Inventari de Productes de la Terra del Departament d’Agricultura, els bulls presenten algunes diferències, tant pel que fa a l’elaboració com als ingredients o pel budell que s’empra. El budell arrissat s’utilitza per al bull recte, i el cec o l’estómac per al bull gruixut. Es fa amb la part del porc que s’empra per fer les botifarres, a la qual s’hi afegeix, habitualment, carn del coll.

Sigui com sigui, el bull blanc és un dels embotits més agraïts de les carnisseries i pateix el mateix fenomen que l’espetec: comences a tallar-lo i sense adonar-te pots menjar-te’l sencer! 

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa