Entre fagedes, volcans i masos centenaris, la Garrotxa és molt més que un paisatge: és un territori que ha convertit la seva terra negra i fèrtil en una cuina autèntica i arrelada. Els seus productes, fruit del sòl volcànic, donen vida a plats amb identitat pròpia. De la patata d’Olot fins a la sopa de farro, des de Vadegust fem un recorregut per la cuina garrotxina, un viatge per la memòria i la tradició.
1. La patata d’Olot, un plat fet a mida
Cruixent per fora i tendra per dins, la patata d’Olot combina dues joies locals: la carn i la patata. La seva història comença el 1943 al restaurant La Deu, quan Maria Reixach va preparar unes patates farcides de carn per a una trobada entre l’alcalde Pere Bretcha i un ministre espanyol. Inspirada en una recepta mallorquina, va decidir fregir-les i així va néixer una de les icones gastronòmiques de la comarca.
El restaurant continua elaborant-les amb la mateixa recepta: patates de la varietat Kennebec farcides de carn de vedella i porc. “Hi ha qui les demana com a tapa i qui com a plat principal”, explica Àdria Reixach, propietari del restaurant. El secret és doble: un farcit saborós i la qualitat de les patates locals, cultivades a la Vall d’en Bas.
2. Fesols de Santa Pau amb botifarra i bolets
Els fesols de Santa Pau, petits i tendres, són un símbol de la cuina volcànica i compten amb DOP des del 2015. La seva textura cremosa i el sabor fi provenen directament de la terra volcànica on es cultiven.
Un dels plats més representatius és el saltejat amb botifarra esparracada i bolets. La recepta és senzilla: es couen els fesols, es saltegen amb carn de perol i bolets, i s’acaben amb cansalada cruixent. El resultat és una explosió de sabors que resumeix l’essència de la Garrotxa: senzillesa, producte i autenticitat.
3. El tortell d’Olot, dolç amb història
El tortell d’Olot, d’anís o matafaluga, és un dolç trenat que es remunta a l’època de la comunitat jueva olotina. Fet amb farina, ous i sucre, destaca pel seu gust d’anís i la seva textura densa. Tradicionalment es menja acompanyat de ratafia o moscatell.
Encara avui es pot trobar en algunes fleques locals, com a símbol d’una tradició que resisteix. L’aroma d’anís i el gust dolç recorden les festes majors i les sobretaules familiars: el costat més tendre d’una cuina sovint contundent.
4. Peus de porc amb naps negres
Aquest plat d’hivern té arrels pageses i aprofita els productes de la matança. Els peus de porc amb naps negres van néixer com a recepta d’aprofitament, però han evolucionat fins a convertir-se en un guisat d’excel·lència.
Es tracta d’un producte autòcton molt valorat pel seu sabor intens i textura suau. “El nap negre aporta una intensitat única gràcies a la terra volcànica”, explica David Coloma, del Col·lectiu de Cuina Volcànica. Cuinats a foc lent, aquests ingredients creen un plat profund i aromàtic, símbol de la cuina de muntanya i del respecte pel producte.
5. Sopa de farro, l’ànima d’un cereal antic
El farro, cereal tradicional de la Vall de Bianya, ha alimentat generacions. En temps de fam, era un recurs bàsic pel seu alt contingut d’hidrats. Avui, gràcies al Col·lectiu de Cuina Volcànica, s’ha recuperat com a emblema gastronòmic.
La sopa de farro es prepara bullint el cereal amb aigua o brou, i s’amaneix amb oli d’oliva i pebre. El seu sabor rústic i reconfortant la fa ideal per als mesos freds.
Cadascun d’aquests plats parla de la Garrotxa: del seu paisatge, de la seva gent i del respecte per la terra. La cuina no és només aliment, és memòria i identitat.
