El coc amb cireres és una coca de primavera-estiu que fan al sud de Catalunya i el nord del País Valencià (l’àrea de localització comença al Baix Camp i la Ribera d’Ebre i acaba a la Plana Alta). Pot ser rodona o rectangular, a gust de cadascú. És de pasta bamba i les cireres s’hi posen per sobre. Com que a l’estiu sol haver-hi festa major a molts pobles, la coca de cireres també hi sol fer acte de presència. Hi ha contrades on en solen fer pel Corpus.
En Etnografia de Reus i la seva comarca Rafael Violant i Simorra diu que a Reus, per festa major, en menjava el seguici dels gegants:
Apareixien per la porta de l’Hospital i s’arrengleraven al mig de la carretera: al davant la mulassa, la guita; després els dolçainers; a continuació la vitxeta i el vitxet; la geganta i el gegant moro; la parella d’indis, i des de 1956 la nova parella de japonesos i una corrua de brivalls menjant coca amb cireres o altra llaminadura.
A les Illes també en fan, tot i que no és gaire habitual. És semblant a l’anterior, tret del cas d’Eivissa, on és una mena de coca de llanda o pa de pessic amb cireres. La de Mallorca apareix en la poesia ‘Ses farineres’, publicada en el número del 9 d’octubre del 1880 del setmanari L’Ignorancia; en transcriurem uns versos:
Fé tants de progressos
De pastissé l’art,
Que inventà ses coques
Amb esclata-sanchs,
Aubercòchs, cireres,
Y amb pebres torrats.
Haurem de dir també que les cireres s’hi posen, en tots els casos, amb pinyol i, per tant, hi haurem d’anar amb compte a l’hora de menjar-nos-les.
Les coques, d’altra banda, i com sap tothom, són una llaminadura molt apreciada, siguin de cireres o de qualsevol altra cosa. Hi ha una corranda catalana i que fa així:
Catalina, manya meva,
no te les menjaràs totes,
que ta mare té la clau
de la caixa de les coques.
Ara: tampoc no cal abusar-ne perquè pots agafar-ne un enfit, tal i com diu una altra corranda:
En Castelló de les Xorres
a coca m’han convidat;
jo els he tornat la resposta:
que estic de coca empatxat.
Coc amb cireres
Ingredients (4 racions): 800 g de cireres, 500 g de farina de força, 1 ou, llet, 30 g de rent, oli d’oliva i sucre.
Preparació: de primer deixatarem el rent en tres quarts de got de llet tèbia i, en acabant, posarem la farina sobre el marbre de la cuina, en farem un clot al mig, hi afegirem l’ou, cent grams de sucre, mig got d’oli i l’aigua del rent i ho anirem remenant i pastant sobre el mateix marbre fins que hi haurà una massa ni dura ni molla. S’ha de pastar i fényer com si fos un pa; si cal, hi afegirem una mica més de llet o de farina. Quan ho tindrem ben pastat en farem una bola, la posarem en un llibrell i la deixarem tovar un parell d’hores en lloc tebi, tapada amb un llenç. En haver tovat la pasta l’estendrem sobre un llanda de forn (oliada o enfarinada), l’estirarem fins que tindrà una una forma rectangular i li farem uns vorells tot al voltant. Ho deixarem tovar per espai d’un altre parell d’hores i, finalment, hi posarem les cireres (ben escampades, i també les enfonsarem una mica, molt poc), ho ensucrarem i ho enfornarem, a 170º. Al cap d’uns vint minuts ho traurem i ho deixarem refredar.
Variants: hi ha qui ho fa amb rent en pols (i farina fluixa). Abans d’enfornar el coc podem empolvorar-lo amb un grapadet de farina. El podem fer redó, d’un pam i mig de diàmetre. A la Ribera d’Ebre hi ha qui afegeix a la pasta mig got de vi blanc (o mistela), una copeta d’aiguardent anisat (o licor d’anís) o un parell de cullerades de sagí; uns altres s’estalvien els ous; uns altres encara fan bullir prèviament en la llet un grapadet de matafaluga. Al Baix Camp afegeixen a la pasta un rajolí de mistela o les ratlladures d’una llimona, i canvien la llet per aigua; també hi ha qui, abans d’enfornar-la, la pinta per sobre amb rovell d’ou batut. Al Baix Maestrat hi ha qui afegeix a la pasta les ratlladures d’una llimona; uns altres canvien la llet per aigua.
Coca de cireres (Illes)
Es prepara de la mateixa manera que en el cas anterior però sol ser redona. La pasta, generalment, porta una mica de sagí (a més d’oli) i l’ou no és obligatori; a Menorca pot portar un bocí de mantega i una patata bullida. En traure-la del forn la podem empolvorar amb sucre de llustre.
A Eivissa, en canvi, fan una pasta líquida (però espessa), la posen en un motle de pastisseria (untat d’oli) i n’ix una mena de pa de pessic o coca de llanda amb cireres. La pasta porta farina fluixa (300 g), sucre (200 g), ous batuts (4), sagí (150 g), llet (got i mig) i rent en pols (2 sobres). Abans d’enfornar-la l’empolvorarem amb canyella i sucre.
Altres denominacions
- Coc amb cireres: coca de cireres (Baix Camp, Ribera d’Ebre, Terra Alta), coc de cireres (Baix Ebre, Montsià, Baix Maestrat, Plana Alta). ‘Coc amb cireres’ és una denominació que es fa servir al Baix Ebre, el Montsià, els Ports, el Baix Maestrat i Plana Alta.
Dialectalismes
- Coc amb cireres: coc ‘en’ cireres.
- Coca de cireres: coca de ‘cideres’ (Menorca).
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
