Anar a fer un àpat en un bon restaurant és un ritual social i emocional on generalment es busca gaudir, en la millor companyia possible, dels plaers que ofereix la gastronomia. Es vol tenir la sensació d’haver viscut un moment especial, que no es redueix només a menjar bé sinó a sentir-se cuidat i respectat.
Tanmateix, cada cop són més els clients que es mostren desconcertats davant d’una situació que cada vegada és més freqüent en la restauració: els preus dels vins que s’ofereixen. Hi ha restaurants on les ampolles arriben a triplicar o quadruplicar el seu preu de botiga. Una pràctica que, en lloc de dignificar el vi com a part essencial del ritual gastronòmic, acaba generant rebuig i desconfiança.
És evident que un restaurant no pot vendre el vi al mateix preu que una vinoteca. Hi ha costos de conservació, servei i assessorament, així com una inversió en estoc que cal cobrir. Però quan un vi de 12 € a botiga apareix per 45 € a la carta, el marge deixa de ser raonable i esdevé un obstacle per al gaudi del client. Aquesta inflació artificial no només perjudica la percepció del restaurant, sinó que també minimitza el paper del vi com a acompanyament natural del menjar.
El vi no hauria de ser vist com una oportunitat de fer caixa ràpida, sinó com una eina per enriquir l’experiència gastronòmica. De fet, molts establiments que han apostat per marges més ajustats descobreixen que els clients consumeixen més vi, s’atreveixen a explorar referències noves i, en conseqüència, surten més satisfets. Una relació saludable que beneficia tothom: client, restaurant i celler.
El repte està a trobar un equilibri. El restaurador ha de poder fer negoci amb el vi, sí, però sense oblidar que la confiança del client és el bé més preuat. I aquesta confiança es construeix amb transparència, coherència i respecte. Quan els preus exagerats desapareguin de les cartes, el vi recuperarà el lloc que li correspon: ser un plaer compartit i accessible, i no un luxe reservat només a uns quants.
