Amb el final de l’estiu es tanquen terrasses, es recullen para-sols i es fa balanç d’una temporada intensa per al sector de la restauració. Un any més, l’ocupació ha estat notable i molts establiments han pogut treballar a bon ritme. Però, malgrat l’afluència de clients i l’esforç per oferir bones cuines i cartes ben pensades, es repeteix una realitat incòmoda: el servei continua essent un dels principals punts febles de la restauració.
És una situació que ja no pot ser atribuïda només a l’excepcionalitat d’un estiu complicat. Fa temps que es detecta un desajust greu entre les expectatives del client i la capacitat de molts restaurants per oferir un servei àgil, atent i professional. Les causes són múltiples: manca de personal format, rotació constant, condicions laborals sovint poc atractives i un cert desprestigi social que encara arrossega l’ofici de cambrer o de cap de sala. Tot plegat desemboca en una experiència que pot fer trontollar fins i tot les millors propostes gastronòmiques.
El client actual ja no només valora el que menja, sinó també com se sent atès. El relat d’un restaurant es construeix tant a la cuina com a la sala, i quan la segona falla, l’experiència global s’ensorra. No és casualitat que les cases amb equips consolidats i cambrers veterans fidelitzin millor el públic i generin records positius més enllà del plat.
La solució no és senzilla, però passa per una aposta clara: dignificar la professió, invertir en formació, millorar les condicions i entendre que el servei no és un complement, sinó el veritable eix vertebrador d’un restaurant. L’estiu que hem deixat enrere ens ho ha tornat a recordar amb insistència: sense un bon servei, la restauració té els peus de fang.
