El Palo de Mallorca és una d’aquelles begudes que expliquen una història, la d’una illa que sap conservar les seves tradicions i transformar-les en patrimoni gustatiu. Aquest licor fosc i aromàtic, d’amargor elegant i dolçor equilibrada, neix al segle XIX com a remei medicinal elaborat amb quàssia amarga i arrel de genciana, dues plantes conegudes per les seves propietats digestives. Amb el temps, però, el seu ús es va allunyar de la farmaciola per convertir-se en un aperitiu popular i identitari de la cultura mallorquina.
La seva elaboració segueix un ritual senzill però ple de matisos: es maceren les arrels en alcohol neutre i s’hi afegeix sucre caramel·litzat o melassa, que aporten color, densitat i aquell toc dolç que equilibra l’amargor vegetal. El resultat és un licor d’uns 25 o 30 graus, intens en aromes i profund en boca, amb notes que recorden la terra, les herbes i el caramel fosc.
El moment de beure’l també té el seu ritual. A Mallorca, demanar “un Palo amb sifó” és gairebé una declaració d’identitat. Es pren fred, amb gel o amb un toc de llimona, i acompanya tant l’aperitiu com les sobretaules més llargues. Alguns cuiners de l’illa n’han descobert el potencial gastronòmic i l’incorporen en reduccions, postres o salses, aportant-hi un punt balsàmic i especiat.
Des de 1993, el Palo de Mallorca compta amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP), que en garanteix l’origen i l’autenticitat. Fa pocs dies, els Premis Vinari dels Vermuts de les Illes Balears i Palo de Mallorca guardonaven el Palo elaborat per Licors Moyà, com el Millor Palo de Mallorca, després d’un tast a cegues fet per sommeliers professionals dels Palos que es van inscriure als Premis.
Marques com Licors Moyà, Dos Perellons, Tunel o Cabraboc, cadascuna amb el seu estil i personalitat mantenen viva la tradició d’un licor que, més que una beguda, és un símbol de la memòria líquida de les Illes Balears.
