Hi ha poques coses que generin tanta il·lusió com reservar taula en un restaurant que et ve de gust des de fa temps. Potser és aquell establiment del qual tothom parla, aquell que va aparèixer a la llista dels millors de l’any o simplement un lloc senzill però amb un cuiner que posa ànima a cada plat. Sigui com sigui, quan truques -o reserves en línia- i et trobes amb un calendari ple fins a vessar, la il·lusió es transforma ràpidament en frustració.
Aquest sentiment s’ha anat fent més comú en els darrers anys. D’una banda, hi ha una major cultura gastronòmica i un interès creixent per descobrir noves propostes. De l’altra, les xarxes socials han convertit determinats locals en objecte de desig massiu. La viralitat d’una fotografia a Instagram pot omplir les reserves durant mesos. I aquí apareix el client desconcertat, aquell que només volia celebrar un aniversari o fer un sopar especial, i que topa amb l’eterna resposta: “Ho sentim, no tenim disponibilitat”.
Aquesta impossibilitat d’accedir a la taula desitjada genera una certa frustració, perquè en el fons molts tenim la sensació que la bona cuina hauria de ser una experiència oberta a qui la desitgi gaudir, no pas un privilegi reservat a qui pot planificar amb setmanes o mesos d’antelació o bé a qui té els contactes adequats.
És evident que l’èxit d’un restaurant és motiu de celebració. Vol dir que hi ha un projecte gastronòmic sòlid i un públic que hi confia. Però també seria necessari repensar formes de fer més accessible la reserva, si és que això és possible. Aquest és un dels grans reptes que té l’alta gastronomia i els restaurants més inaccessibles i aspiracionals pel públic.
L’hostaleria sempre s’ha basat en l’hospitalitat, en aquella sensació de sentir-te ben acollit i ben atès. Quan aquesta hospitalitat es dilueix darrere un calendari saturat, el client es veu abocat a cercar altres alternatives, sempre més insatisfactòries, almenys d’entrada, perquè la barrera d’entrada -literalment, la porta que no s’obre- arriba a desmotivar fins i tot els més entusiastes.
El repte és trobar la fórmula per tal que l’èxit no sigui incompatible amb l’accessibilitat, i que anar a un bon restaurant no es converteixi en una cursa d’obstacles. Perquè, al capdavall, la gastronomia també és això: compartir, gaudir i sentir que tots tenim un lloc a la taula que desitgem.
