La cuina a la brasa viu a Catalunya un moment àlgid que combina tradició, territori i modernitat. En una època en què la gastronomia busca autenticitat i connexió amb l’origen, el foc ha recuperat protagonisme com a símbol d’una cuina essencial, sincera i amb identitat pròpia. La brasa és molt més que una tècnica: és una manera d’entendre el menjar, un retorn als sabors purs que neixen del contacte directe entre el producte i la flama.
Aquest ressorgiment respon a la necessitat compartida per cuiners i comensals de recuperar la veritat del gust. El foc permet potenciar la personalitat del peix, la carn o les verdures sense artificis, amb aquell toc fumat que desperta records i emocions. Per això molts restaurants catalans han convertit la brasa en el seu llenguatge principal, elevant-la a categoria gastronòmica. Ja no és patrimoni de la cuina popular, sinó eix de propostes d’autor que combinen tècnica, sensibilitat i respecte pel producte.
La clau de l’èxit rau en aquesta combinació de rusticitat i sofisticació. Darrere d’un bon plat a la brasa hi ha coneixement, precisió i un profund respecte pel foc, entès com un ingredient més. Els cuiners actuals han sabut reinterpretar-lo amb rigor i creativitat, tot preservant la seva essència ancestral.
Tanmateix, cal evitar que aquesta tendència esdevingui una simple moda. La sostenibilitat de la llenya, la qualitat del producte i la coherència del discurs són imprescindibles perquè la brasa mantingui la seva autenticitat. Si es cuida aquest equilibri, Catalunya pot convertir la cuina a la brasa en una de les seves marques gastronòmiques més potents, un estil que uneix territori, sabor i emoció.
