Cada any sembla que Nadal arriba abans. Les llums s’encenen aviat, els anuncis inunden les pantalles i les prestatgeries dels supermercats es vesteixen de vermell i or ja a mitjans de novembre. Però aquest 2025 hi ha una altra sensació que també s’ha avançat: la punxada a la cartera. Els productes més típics de les festes, aquells que formen part del nostre imaginari col·lectiu -torrons, bombons, polvorons i altres icones— han viscut una pujada de preu que frega la indecència.
Certament, les empreses apel·len al discurs conegut: l’augment del cost del cacau, de l’ametlla, del sucre, de l’energia, del transport i fins i tot de l’embalatge. Un relat que, en part, pot ser real, però que contrasta amb la sensació general que algú, en algun punt de la cadena, aprofita la situació per inflar marges aprofitant-se de la benvolença emocional d’aquestes dates. El Nadal és sentiment, tradició i família, i és justament aquí on colpeja amb força aquesta escalada, en el consum dels productes lligats a aquestes dates.
Resulta gairebé insultant observar com alguns productes que fa tot just uns anys costaven la meitat ara s’ofereixen envoltats de metàl·lic brillant i un discurs de suposada excel·lència. La qualitat no sempre ha crescut en proporció al preu. I la paradoxa és que, mentre el consumidor s’estreny el cinturó, moltes grans marques presenten resultats econòmics extraordinaris i increments de beneficis en plena crisi inflacionària.
Un exemple paradigmàtic és el torró de xocolata Suchard. El preu de la clàssica barra de torró Suchard s’ha disparat un 88% des del 2020, passant de 2,99 € a 4,99 € per barra. Simultàniament, la barra s’ha reduït un 11,5% en només dos Nadals, passant de 260 grams a només 230 grams.
Potser ha arribat el moment de posar en dubte aquest ritual consumista que s’amaga sota l’excusa de la celebració. Gaudir del Nadal amb mesura no vol dir renunciar-hi, sinó recuperar l’essència de compartir, de l’elaboració casolana, de donar suport als petits productors i artesans que no especulen aprofitant la temporada.
Cada euro que gastem és una decisió, i aquest any pot convertir-se en un gest poderós contra un model que ens tracta com a consumidors acrítics, pensant que som ingenus. El Nadal hauria de ser una festa autèntica, no una cursa absurda per omplir la taula de capses lluents i sobres de colors.
Si per tornar al sentit original cal deixar algun torró a la prestatgeria, potser és el millor moment per fer-ho. Perquè els que haurien de tenir la darrera paraula no són els mercats, som nosaltres -o almenys ho hauríem de ser-.
