Ara no els aplaudeix ningú, però ells són part del canvi. Els pagesos i els ramaders d’aquest país formen part del futur estratègic d’aquesta societat que -per fi!- comença a valorar els productes de proximitat. Poc a poc, els entorns urbans van recuperant el criteri de qualitat i les pautes del calendari del pagès: Carxofes i maduixes ara, albercocs i les primeres figues, el mes que ve. Ho saben perfectament els nens de la postguerra que ara ens fan patir tant, però per darrere venim tres generacions d’ignorants, sobretot en els entorns més urbans.
Aquesta crisi, a més, ha accelerat un procés que ve de lluny, però que encara no ha entrat en la majoria de les llars d’aquest país. Ara, per força, els productors han buscat una sortida a internet i, afortunadament, la resposta dels consumidors comença a ser positiva i regular. La xarxa -i l’orientació de capçaleres com Vadegust– permet que el comprador final tingui la prerrogativa de saber qui, quan i on s’ha treballat la fruita, la verdura, la carn o els derivats que omplen la seva nevera metropolitana.
Una crisi no li agrada a ningú, no fotem. Però el daltabaix pel què estem passant ens ha de moure a la reflexió en molts sentits. I un d’ells és que la terra d’aquest país i els qui la treballen són els què ens han d’alimentar en primera instància. Tenim aquest privilegi en tant què consumidors exigents i aquesta obligació com a ciutadans conscients.
