Els petits de Mas Rovira, tota una festa a la taula

La mida i l’aspecte d’aquests formatges els atorguen una irresistible temptació de menjar-los

Són atractius a la vista i una delícia al paladar. Els gaudeixen tots els públics, des dels més formatgers fins aquells als que els agraden els formatges més tranquils. Són els petits de Mas Rovira, una família de cinc formatges elaborats per Carlota Lacasa i Pere Rovira a la seva formatgeria Mas Rovira, situada a la població de Sora, a la comarca d’Osona. Malgrat ser els més petits de la formatgeria -tenen un pes aproximat que oscil·la entre els 125 gr. i els  200 gr.- són els que més guardons han acumulat des que van sortir al mercat. Dos d’ells van ser reconeguts amb la medalla d’or del Concurs de Formatges Artesans del Pirineu de la Seu d’Urgell, l’any 2012 quan feien la seva primera aparició en públic. Pocs mesos després també assolien la medalla d’or al Concurs Lactium de Vic, en la seva edició del 2013.

Tots ells són formatges elaborats amb llet pasteuritzada de cabra, de quallada làctica i pasta tova, amb una maduració d’entre 15 i 20 dies. La diferència rau en la forma i en la pell. N’hi ha tres amb forma rodona, un de pell florida blanca, un de pell florida cendrada i un de pell arrebossada amb fines herbes, i dos amb forma de piràmide truncada, un de pell florida blanca i una de pell florida cendrada. Quan la maduració no arriba al mes, presenten el conjunt gustatiu típic dels formatges d’aquesta mena, caracteritzat per un gust lleugerament àcid que ens recorda el iogurt. Amb maduracions per sobre de les quatre setmanes es tornen molt més intensos d’aromes i sabors.

Els petits de Mas Rovira | Martí Vicente

Presenten una pasta de color blanc immaculat, amb una textura que dependrà del moment de maduració, podent anar de més ferma a més líquida, en funció de com hagi actuat la proteòlisi. Cremosos i de tacte adherent, les seves aromes làctiques, de nata fresca, els fan molt llaminers. Tenen un final de boca llarg i persistent, que deixa tot el sistema gustatiu ple de notes làctiques.

A l’hora de maridar-los cal tenir en compte, a banda de la seva acidesa làctica natural, la seva textura tova, densa i adherent que reclama vins amb una acidesa viva i ben present, però també amb una untuositat capaç de poder netejar la boca. Tenint en compte aquests dos factors els millors companys de viatge pels petits de Mas Rovira són els vins blancs joves i afruitats amb una acidesa ben marcada i un bon treball de mares.

Ens hi lligaran perfectament els vins elaborats amb varietats com el riesling, muscat, chardonnay, malvasia, sauvignon blanc, etc. Si els assaborim més evolucionats, aleshores caldrà un escumós de tipus brut amb una criança el més llarga possible, mínim de 30 mesos, amb un carbònic molt ben integrat que li atorgui una textura cremosa que li permeti refrescar i netejar a la boca, al temps que equilibri  les notes evolutives dels formatges.

Nou comentari