Situat en una plana a la dreta del riu de la Bonaigua, just a l’inici de la carretera que puja al Port de la Bonaigua, a 1.076 metres d’altitud, es troba el poble de València d’Àneu. En aquest poble pertanyent al terme municipal de l’Alt Àneu, dins de la comarca del Pallars Sobirà, hi trobem la formatgeria Girola, una petita explotació familiar dedicada a l’elaboració de formatges artesans. Al capdavant d’aquesta jove formatgeria hi ha la Mònica Balagué i els germans Pepe i Joan Rosell.
En Pepe i en Joan tenen cura d’un ramat propi de cabres de raça pirenaica, una raça autòctona que està en perill d’extinció i que tradicionalment s’havia utilitzat per a la cria de cabrit, tot i estar considerada de doble aptitud. El ramat pastura al Pla de la Girola, situat al voltant del poble, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Amb la llet que els proporciona aquest ramat, la Mònica elabora els formatges de manera totalment artesanal.
Van començar elaborant un extraordinari mató, al que s’hi van anar afegint formatges de pasta tova com el Merlet i el Torre Blanca; formatges madurats com el Tarraquet; un formatge premsat d’uns 2-3 mesos de maduració, i un formatge blau, l’Atzur. Aquests formatges, de producció molt limitada, només es troben a la botiga que tenen dins de la seva formatgeria de València d’Àneu.
El Torre Blanca és un formatge elaborat amb llet crua de cabra, de quallada làctica, pasta tova i pell florida amb penicillium candidum. La seva maduració és de 3 setmanes i es caracteritza per la seva forma de lingot. Cada lingot té un pes aproximat de 250 gr.
Com la gran majoria de formatges d’aquesta mena, el seu aspecte és blanquinós degut a l’acció del fong penicillium i desprèn aromes que ens recorden l’olor dels xampinyons crus. En tallar-lo, mostrarà una pasta de color blanc, amb una textura marcada pel seu punt de maduració. És un formatge sotmès a l’acció de la proteòlisi, pel que la part més propera a la pell presentarà una textura més o menys líquida d’acord amb el temps de maduració que tingui.
De sabor làctic intens, amb un punt acidulat, les aromes de nata fresca vindran acompanyades de notes que ens recordaran de manera subtil la vegetació dels prats on han pasturat les cabres. Sortint de la formatgeria la textura serà ferma al mig i líquida a les vores, fonent-se lentament i donant sensació de densitat alta, i deixant el paladar amb tacte greixós. És un formatge molt saborós i llaminer, de postgust molt llarg.
Com sempre que tenim un formatge de cabra de pasta tova i pell florida, la recomanació és un vi blanc, jove i afruitat amb una acidesa viva. En especial els vins monovarietals de xarel·lo fan una combinació excel·lent amb aquests formatges.
