1. Comprar electrodomèstic
Els aliments sagrats han de tenir un espai propi. Tenir una nevera a part per a guardar-hi el formatge és taxatiu. Després d’anys i panys de dedicar tres quartes parts del frigorífic als làctics fermentats, és hora de fer el pas.
2. Importar geografia
Les rutes dels turoperadors no aprofundeixen. Els viatges s’han de dedicar a descobrir els artesans, les fires i les formatgeries d’arreu, cal escampar el seu producte pel globus terraqüi.
3. Revisar calendaris
Saltar-se una festa d’aniversari o casament està justificat si és per no faltar al principal esdeveniment de formatges artesans de la comarca del costat.
4. Somiar bellesa
Qui imagina que el món és un edam de bola gros amb oceans i muntanyes sap que: el cheddar surt de les postes de sol; la mozzarella de búfala, dels núvols del cel; i el rocafort, de les onades del mar.
5. Desgranar el conflicte
No t’equivoquis, cal fer l’anàlisi política, econòmica i social partint del corrent de pensament que subscriu la màxima de posar-hi més formatge que pa, no pas més pa que formatge.
6. Respectar l’altre
Difondre i compartir el coneixement del formatge és un acte d’humanisme. Aprendre i escoltar els entesos és un valor innat. Aquí els drets i els deures dels bons formatgers.
7. Acompanyar la felicitat
Posar a cada plat, àpat i moment un toc formatger és una joia. De primer, segon i postres. Per esmorzar, dinar i sopar. Amb el capipota, l’arròs de llamàntol i la crema catalana. Amb el gintònic, el cafè sol i la ratafia. Un tallet de formatge sempre fa somriure.
8. Anar als santuaris
Les coves de maduració són bocins de món terrenal que porten al paradís. Cal vistar sovint els espais on es creen aliments celestials i passar-hi llargues estones és saludable.
9. Perfumar la vida
Substituir la massilla pel camembert i el suavitzant de la rentadora pel gorgonzola és passar-se, però si abans de sopar treus de la nevera un formatge curat sempre ambientaràs i soparàs millor.
10. Ser agraït
Viure en un món on hi ha formatge és un luxe. Cal agrair a l’univers, a la naturalesa i a l’atzar la generositat d’haver-nos permès coexistir amb tal divina creació.
