Venetia Johannes (Londres) és doctora en Antropologia per la Universitat d’Oxford i va dedicar la recerca de la seva tesi a la investigació al voltant dels lligams entre la cuina i la identitat nacional a Catalunya. Fruit de la tasca acadèmica en va sortir el llibre Nourishing the Nation: Food as National Identity in Catalonia (2019), un títol entre cridaner i particular per tractar-se d’un volum publicat en llengua anglesa. I és que l’obra del segell editorial Berghahn Books es pot adquirir en format digital i en format paper, però en cap cas en català; llengua en la qual es podria traduir com a Nodrint la nació: Aliments com a identitat nacional a Catalunya. A grans trets, es tracta d’un exemplar de gairebé 300 pàgines elaborat amb el bisturí delicat i extern de convidar el lector a pensar en els significats, més enllà dels purament nutritius, que contenen els productes que es roseguen.
Quan li parlem de la gastronomia catalana ens confessa que n’havia estat una completa desconeixedora fins que els seus pares van triar com a destí vacacional la ciutat de Barcelona, i els seus voltants, per un viatge familiar. El que ella no sabia era l’impacte que tindria la visita: qui es pensava que voldria assaborir els fogons de l’espai més oriental de la península Ibèrica i no fer-ho sobre els límits temporals gustatius d’una turista de dues setmanes sinó sobre les sagrades taules pausades de l’acadèmia? El cas és que ho va fer de les dues maneres i, a més, en va publicar un llibre.
En aquesta entrevista a Vadegust explica que està molt orgullosa de la feina que va fer a Catalunya, que en conserva bons records i que actualment segueix la seva carrera professional en terres britàniques. De fet, la distància de més de mil quilòmetres que separa els dos trossets de planeta sembla quedar esmicolada en el primer segon, quan li plantegem a l’autora el tema de conversa: la cuina catalana.
Com va sorgir la idea de fer aquest llibre dedicat a l’estudi de la gastronomia de Catalunya?
La base del llibre és el meu doctorat a la Universitat d’Oxford, del 2012 al 2015. Quan vaig aprovar la tesi, volia adaptar-la a un llibre per divulgar la recerca que havia fet sobre la cuina i la identitat catalana.
Hi ha més motius?
El llibre és també un agraïment als catalans que em van ajudar amb la meva recerca. Aquest és un dels altres significats que té per mi la seva edició.
Per escriure l’obra va utilitzar l’etnografia. Pot explicar en què consisteix?
És una immersió total a la cultura. És viure entre la gent, és parlar la seva llengua, és participar en les seves activitats, és menjar la seva cuina, entre d’altres. També vaig entrevistar a persones importants en el món de la cuina catalana com ara cuiners i cuineres, periodistes o gerents d’empreses alimentàries. A més de fer entrevistes a la gent de la societat civil, entre els quals hi havia membres de la cultura popular, activistes o veïns i veïnes.
Posi’n exemples.
Vaig visitar festes populars de la cuina catalana com la Calçotada de Valls o la Matança del Porc a Manlleu. A més de cuinar i, és clar, tastar tot el que podia de la gastronomia catalana.
Una cosa que l’atrau de Catalunya, quina seria?
Moltes coses. Des de la història durant l’època medieval i la Corona d’Aragó, fins al modernisme i la Renaixença catalana del segle XIX, passant per les estructures que van deixar aquestes èpoques. És un país molt ric i variat. Els pobles de mar, les regions centrals o les zones del Pirineu són influències directes a la cuina, juntament amb els productes de cada lloc. Altres aspectes que m’agraden tenen a veure amb la vida cultural, amb els gegants, la sardana, les festes Majors. Catalunya té una atmosfera especial, es fa difícil d’explicar.
Com és per vostè la cuina catalana?
El context d’una identitat nacional a vegades disputada o amenaçada fa que la seva relació amb la cuina sigui molt clara i forta, més que en altres cuines. En aquest sentit, són molts els catalans que coneixen i estan orgullosos de la seva cuina, molt més que els anglesos, per exemple. La cuina i el menjar és un tema de discussió diari entre amics i coneguts, una mica com els italians, però amb un context nacional diferent.
Que complicat, tot plegat…
De fet, va ser molt fàcil fer recerca sobre la cuina a Catalunya, perquè quasi tothom en té una idea, o més d’una, fins i tot, per fer real la frase: “Tres catalans, quatre opinions sobre la cuina catalana”.
Podria destacar alguna anècdota al llarg del seu estudi?
N’hi ha moltes, però una cosa que recordaré sempre és la importància dels llibres a les cases catalanes. Tots els meus amics catalans em van donar un llibre almenys una vegada durant la meva recerca. A gairebé totes les llars hi ha una reverència pels llibres, i les biblioteques familiars inclouen molts llibres de cuina, fet que em va semblar molt interessant. Potser tot plegat és el resultat de la persecució històrica de la llengua, també la celebració tradicional de la festa de Sant Jordi amb els llibres. En qualsevol cas, és una cosa que em va sorprendre.
Quina opinió ha merescut la publicació de la seva obra?
En general, molt positiva. Té bones opinions i l’editorial està contenta, malgrat tot, ja que l’esclat de la Covid em va fer anul·lar actes que havia programat al voltant del llibre i això en va afeblir una mica l’abast.
Triï un dels plats més curiosos que va provar durant el seu estudi.
Em va encantar la botifarra dolça. La vaig tastar a la casa d’uns amics a l’Empordà, com a postres i amb trossets de pa i poma. Un veritable plat dels àngels. Llàstima que és difícil de trobar fora de l’Empordà, i impossible a Anglaterra.
Què més li va sorprendre?
Sembla mentida, però em va sorprendre el pa amb tomàquet. És una invenció extraordinària, quan està ben fet. La textura, el sabor, el concepte, tot plegat: una meravella.
Quins lligams hi ha entre el menjar i el sentiment de comunitat de la població d’un territori?
La sociòloga Michaela DeSoucey defineix el gastronacionalisme com l’ús del menjar per a delimitar i sostenir l’emoció de la identitat nacional, l’ús dels sentiments nacionals per a produir i vendre el menjar, i la pressuposició que els atacs contra la cuina són atacs contra la nació i el seu patrimoni.
Posi’n un exemple.
De lligams entre el menjar i la identitat nacional n’hi ha molts: memòria, patrimoni, història, llengua, cultura popular, festes, paisatge, territori, política… ho explico molt més al llibre!
Haurem de buscar en el llibre… S’ha plantejat la possibilitat de traduir el llibre al català?
Aquest és un dels meus somnis, la traducció del llibre i la seva publicació en català.
Té intenció de publicar algun altre llibre sobre gastronomia?
Sí. Voldria publicar un llibre sobre cuina popular catalana en anglès, no només de receptes, sinó que abordi la cultura al voltant de la cuina, dels plats més representatius i la història. Un llibre molt visual, amb moltes fotos i bastant gran, un coffee-table book, tal com s’anomena amb anglès. Al mateix temps, una altra idea que tinc és la de publicar un llibre en català sobre la cuina anglesa.
1 
