Marta Domènech és la directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Parlem amb ella sobre la recent notícia que Catalunya serà la Regió Mundial de la Gastronomia l’any 2025, un reconeixement que confirma la consolidació d’un model turístic innovador i regeneratiu on la revolució gastronòmica de Catalunya va molt més enllà del restaurant.
Des de la direcció, Domènech ha complert amb un dels seus reptes principals: fer possible el Compromís Nacional per un Turisme Responsable a Catalunya. Aquest defineix el nou model turístic del territori, tenint en compte els desafiaments sorgits arran de la crisi de la Covid-19 i al voltant dels Objectius de Desenvolupament Sostenible mundials.
Com s’ha rebut que Catalunya hagi estat seleccionada com a Regió Mundial de la Gastronomia el 2025?
Ha estat un reconeixement molt buscat. A més, ha coincidit amb la presentació de l’Estratègia de Turisme Enogastronòmic de Catalunya 2022-27 i el Pla estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021-26. El primer compta amb 12 milions, 7 dels quals els hem tret dels fons Next Generation per invertir en el territori i vehicular en termes turístics el sector primari i el terciari.
Parlem de sinergies?
Turisme ho és tot i apel·la a totes les capes de la societat, però també a tots els sectors industrials. Els pagesos, els ramaders, els apicultors, els pescadors treballen de sol a sol per a fer producte excel·lent, que després l’agafen els cuiners i el transformen en una peça de gastronomia. Finalment, la gaudeixen els ciutadans i els turistes, que la tasten i la valoren. Per això, fem polítiques circulars: perquè mostrem l’esforç del pagès fins a l’últim esglaó, que és el plat. Cal que el sector primari i el terciari estiguin lligats.
Quina és l’estratègia que se seguirà per donar a conèixer el territori i potenciar-lo més enllà de la Destinació Barcelona?
Barcelona és la gran casa, però la Regió Mundial de la Gastronomia és tot el territori català. A la presentació ja van venir cuiners de Xerta, d’Ulldecona, de Gavà, de Lleida i de l’Empordà, i, evidentment, els cuiners de Barcelona. És un guardó per tot el territori que posa en valor el trinomi terra, taula i turisme. Orgànicament, fa molts anys que ens hem explicat turísticament. De fet, els anys seixanta ja van ser un èxit amb el turisme de sol i platja. La fidelització del client ens funciona de manera natural, però ara ens hem d’explicar des d’un lloc no arquetípic.
Es refereix a l’economia del visitant?
Ja no parlem de turistes i parlem d’economia del visitant. El perfil de client que ve per interessos ecogastronòmics es descentralitza i desestacionalitza. És un client que vol conèixer la cuina de tot el territori català.
S’ha parlat de 9 milions d’euros per posicionar Catalunya com a referent gastronòmic… cap a on es dirigeixen aquestes iniciatives?
La feina d’Alimentació serà donar la pàtria potestat i fer prevaldre les nostres arrels. La meva feina és portar clients que vinguin a deixar-se les rendes a casa nostra. Per això, anirem a explicar-nos a fora, amb la Setmana de l’enoturisme català, per exemple, i teixirem relacions exteriors amb les delegacions.
Quin impacte es preveu?
La nostra feina ha estat presentar una bona candidatura i guanyar entre la vintena d’aspirants. Després, lligar sector primari i serveis. I, ara, serà explicar què estem fent amb el turisme regeneratiu i l’agricultura regenerativa. Hem de ser capaços de regenerar la mare Terra i d’explicar-nos en termes de valor i no de volum. La nostra indústria turística és la biodiversitat, els nostres parcs naturals i tota l’amalgama de recursos identitaris que ens expliquen com a país.
Alguna acció concreta?
Tenim el projecte del Gran Tour per visitar Catalunya en cotxe elèctric, des dels grans aparadors com són grans Montserrat o Cadaqués, fins aquells tresors recòndits que moltes vegades no coneixem, que tenim a casa i són part de la nostra biodiversitat.
Quins són aquests enclavatges?
Els haurem de lligar sempre amb l’alimentació. Com va passar amb el “Benvinguts a pagès”. Vam fer possible que explotacions ramaderes i que cellers entenguessin la importància d’ensenyar el seu espai. Ara, tenim més 300 explotacions que obren les portes de casa seva perquè puguis visitar-les.
A banda del sector primari, a qui més s’involucrarà?
Els hubs d’alimentació i els col·lectius de cuina més petits que fan l’economia circular. Aquests són importantíssims perquè estan molt vinculats al territori i mantenen el tret identitari de Catalunya, defensant les arrels. L’única manera de fer turisme regeneratiu és aconseguir que el client que ens visita aporti més del que s’emporta, perquè s’ha acabat vinculant amb les realitats del territori: el nostre vi, com vivim, com sentim… Aquesta integració només es pot aconseguir amb el sector primari de la mà.
Com s’assoleix aquest turisme regeneratiu?
El Compromís Nacional per un Turisme Responsable és un gran repte en aquesta direcció, amb 67 iniciatives basades en 4 eixos que parlen dels límits productius, els objectius ambients, un turisme socialment just, l’accessibilitat…
Com es fa per traçar un turisme sostenible?
Demana fer pedagogia. Quan vens a Catalunya és interessant que beguis vins catalans i mengis productes locals. S’ha de consumir d’aquí, per això és clau que a les cartes hi hagi la croqueta de calçots de valls o el fricandó fet amb moixernons. Això és el turisme regeneratiu, que posa al centre els trets identitaris del país, sigui la cultura, la llengua o l’alimentació. Sinó, on queda l’efecte sorpresa quan menges el mateix a Londres que a Tailàndia?
Quin paper hi juguen els restaurants?
Hem d’aconseguir que els restaurants de Catalunya continuïn tenint l’escudella catalana. Al frontal litoral català es va difuminar aquesta particularitat i ara s’està recuperant. Potser no pots fer la clotxa entre setmana, però per quin motiu no fer-la el cap de setmana? Hem d’apel·lar al corpus de cuina catalana.
Què aportarà a Catalunya ser la Regió Mundial de la Gastronomia?
Sentiment de pertinença, ens reconfirma que ho estem fent bé i ens apropa a fora. Hi ha mercats molt interessats en la nostra gastronomia, com són els Estats units, el centreeuropeu, la franja escandinava, Canadà, Japó i Corea.
Quin repte hi ha al davant?
Ara hem de començar a planificar què passarà durant el 2025 i explicar-nos molt bé. Si parlem de sostenibilitat, hem de garantir que els nostres pagesos ho seran i que la indústria alimentària també compri a un preu just. No ho podem resoldre tot amb la Regió, però sí que destaparem moltes coses i obrirem molts camins. Fins ara ens hem explicat en termes de litoral, de sol i platja, i família clàssica (pare, mare, nen i nena). Ara la diversitat ha de ser el nostre tret diferencial.
Algun spoiler?
S’han de reconèixer les arrels. Per això, promourem Can Comas, un centre d’interpretació turístic de tot el producte agroalimentari o la recuperació d’un vaixell antic a Palamós, que ens servirà per parlar de l’economia blava. Hem viscut molt d’esquenes al mar, als pantans, als rius i a tots els productes que ens dona la terra. Hem de reconnectar.
