Laura Zurriaga (Gavà, 1993) és la cuinera, professora i creadora de contingut de moda dins l’escena gastronòmica catalana. El seu talent ha tingut bona rebuda a les xarxes socials on s’ha popularitzat amb el nom de Croqueta de Xocolata. La seva tasca ha estat mereixedora de premis com el Zapping, per a millor iniciativa a l’Instagram, o l’AMIC-Tresdeu, com a millor creadora de contingut en català. A Vadegust revisem part de la seva vida, els esforços que l’han conduït a l’èxit i els reptes que es proposa pel futur.
D’on LI ve la passió per la cuina?
Sempre he dit que em venia de quan vaig deixar la carrera i em vaig posar a cuinar, però la realitat és que tinc fotografies cuinant a casa des de ben petita.
Com és la Laura Zurriaga fora de càmera?
Un cul inquiet. Sempre estic pensant en projectes nous i en com millorar els actuals, i soc molt i molt constant i persistent. Si penso que alguna cosa està al meu abast, no paro fins a aconseguir-ho.
Qui són els Seus referents professionals?
En l’àmbit de xarxes, em fixo molt en comptes d’altres països, sobretot a nivell asiàtic, que és on trobo un estil estètic més similar al meu. Gastronòmicament, no em cal anar tan lluny, en Lluc Crusellas i en Xavier Pallisser em fascinen.
Quin camí ha seguit per arribar on és ara?
He anat molt per lliure, he tingut tot el suport de família i amics, i, sobretot, de la meva parella.
Què opinava la gent sobre el seu projecte?
Que en català era impossible. Jo mateixa quan em vaig plantejar viure de les xarxes, tenia un objectiu fixat, arribar a 10 mil seguidors i aleshores tenir una mica més de visibilitat de cara als mitjans. Mai havia pensat que podria arribar on soc.
Què li han arribat a dir per fer vídeos amb català a les xarxes socials?
Tot, absolutament tot el que us pugueu imaginar. Des de dir-me que és una falta de respecte fins a insults, amenaces, missatges degradants sobre mi o la meva família…
És una aposta difícil i arriscada fer vídeos en català a la xarxa?
En castellà s’arriba a més gent, és un fet. En castellà no només arribes a tota Espanya, també ho fas a tots els països de parla hispànica. Però en català el públic és molt més delimitat i útil per a les empreses. Si una empresa catalana contracta a una influencer castellanoparlant amb el doble de seguidors que jo arribarà a la meitat de gent que si ho fes amb mi, ja que la majoria dels seus seguidors seran llatinoamericans i poc interessats amb un producte d’origen català.
Quina és la seva recepta estrella?
El cheesecake -o pastís de formatge- de dinosaure. I sempre ho dic, va ser la combinació perfecta: el cheesecake agrada a tothom; la cançó era una versió en català d’una cançó en anglès i això va fer que els espanyols s’enfadessin i comentessin per a criticar; i els dinosaures evoquen a la infància de tothom. Va ser un èxit.
Quin és el secret per triomfar i com ho porta vostè?
La constància i la qualitat. Feina ben feta i no parar. Quan pares, es nota i costa remuntar, però la qualitat fa que la gent es quedi. De moment ho porto bé, em paren sovint per preguntar-me si soc la croqueta i no em sap greu.
Quins consells donaria als nous influencers?
Que no es desanimin, que si ho volen aconseguir, necessitaran temps i fer les coses bé. I crec realment que amb la constància i la qualitat es pot aconseguir.
Quin potencial té la cuina catalana?
La cuina catalana és de les millors coses que tenim els catalans, és la cuina mediterrània en la seva millor versió, què he de dir jo! Per mi, és la cuina més saludable i fantàstica del món i espero que no la perdem mai.
Quina recepta li porta més records?
Probablement, l’ensaladilla russa que feia la meva àvia, que consistia a ajuntar tot allò que tingués a la seva botiga de verdures i cobrir-ho amb allioli.
Com és el seu present?
Ara mateix, el projecte principal és estabilitzar el projecte actual a xarxes, continuar millorant-lo i consolidar-lo de manera que en pugui viure tranquil·lament.
Ens podria dir un somni?
Tenir un programa propi als mitjans audiovisuals tradicionals.
A la televisió?
Sí, d’aquí a uns anys, em veig i m’encantaria ser als mitjans audiovisuals tradicionals amb un programa propi de cuina, això sí, sense perdre la presència a les xarxes.
