L’albergínia és una de les hortalisses més importants de la cultura gastronòmica mediterrània, indret on la seva temporada va de maig a desembre, tot i que les verduleries i altres establiments d’alimentació pràcticament en disposen durant tot l’any. És molt saludable i terriblement versàtil a la cuina. Es pot cuinar i preparar de moltíssimes maneres.
Una manera curiosa de preparar-les és fent-les servir de base en una recepta de pizza. És molt senzilla de preparar i admet tota la imaginació que hi vulgueu posar a l’hora de triar els ingredients.
En primer lloc, agafarem una albergínia que tingui un bon diàmetre. Si ho fem amb una albergínia de poc diàmetre, les rodelles sortiran molt petites i no quedarà tan lluït l’aperitiu. La tallarem a rodelles de 0,5 cm. Per tal que quedi perfecte, el millor és tallar-la amb l’ajuda d’una mandolina o bé amb una màquina de tallar embotits. Així ens assegurarem que totes les rodelles són del mateix gruix. Salpebrarem les rodelles i les enrossirem en una paella amb oli d’oliva. No cal deixar-les massa estona a la paella, ja que no ens interessa que perdin consistència. Passarem les rodelles en un plat amb paper absorbent per eliminar l’excés d’oli i les disposarem en una safata de forn. En aquest punt ja tenim llestes el que serien les bases de les mini pizzes d’albergínia.
Si volem fer una versió de la pizza Margarita, el que farem serà napar les bases amb una passata (puré de tomàquet fet a l’estil italià) o amb una salsa de tomàquet casolana. A sobre de la capa de tomàquet, hi posarem unes rodelles de mozzarella i a sobre d’aquest formatge de pasta filada hi posarem unes fulles d’alfàbrega. Hi tirarem uns cristalls de sal i un raig d’oli, i posarem la safata al forn, que tindrem escalfat, a 200 graus durant 10 minuts. Cal estar atent a aquesta cocció, ja que dependrà molt del forn el temps necessari.
També hi podríem afegir més ingredients com pernils dolç, xampinyons, formatges, salami picant, carn picada i bacon amb salsa barbacoa,… i així aniríem tenint versions de les pizzes més clàssiques: la prosciutto, la funghi, la quatre formatges, la diavola, la barbacoa,… I permet fer-ne versions aptes per a tota mena de públics, com ara vegetarians o vegans.
Si t’agraden els aperitius i vols conèixer més sobre ells i la seva recepta, fes clic aquí. N’hem parlat de molts!
