Nature Medicine ha donat a conèixer les conclusions d’un estudi que sembla identificar l’elevat consum de vitamina B3 o niacina com un possible factor de risc cardiovascular. Tradicionalment s’ha atribuït a la vitamina B3 un efecte cardioprotector, ja que està demostrat que contribueix a la reducció dels nivells de LDL o “colesterol dolent”, i ara aquesta nova recerca apunta a la relació, en una sèrie de pacients, entre certes dades analítiques relacionades amb el metabolisme de la niacina i una major presència de malaltia cardiovascular, tal i com publica l’OCU.
Què és la niacina?
Niacina és en realitat un terme genèric que engloba l’àcid nicotínic i la nicotinamida, tots dos compostos orgànics hidrosolubles que pertanyen al grup de les vitamines B. L’organisme humà pot produir per si mateix aquesta substància, però també pot obtenir-se a partir dels aliments. La niacina intervé en les reaccions d’oxidorreducció, així com en els processos catabòlics i anabòlics; participa en el metabolisme dels hidrats de carboni, proteïnes i greixos.
La vitamina B3 o niacina és una vitamina hidrosoluble: s’expulsa dissolta en l’orina i és rar que s’acumuli en concentracions tòxiques; però, pel mateix, a penes s’emmagatzema, amb el que és necessari ingerir-la de forma continuada.
La ingesta de referència diària (IDR) per a la població sana és de 16 mg. El nivell màxim d’ingesta tolerable diària està identificat per a les 2 substàncies:
- En el cas de l’àcid nicotínic va de 4 mg/dia en nens de 7 a 10 anys fins a 10 mg/dia en adults.
- Per a la nicotinamida, la ingesta màxima és de 350 mg/dia en nens de 7-10 anys i de 900 mg/dia en adults.
Quins aliments aporten vitamina B3
La niacina pot obtenir-se directament dels aliments, però a més l’organisme pot sintetitzar-la a partir d’un aminoàcid essencial, el triptòfan (sempre que estigui en la quantitat necessària), de manera que cal prendre aliments que aportin tant triptòfan com niacina.
Les fonts dietètiques principals de la vitamina B3 són el fetge, carns i peix, els ous i lactis, i també els cacauets, les nous, cereals (sobretot blat) i el llevat de cervesa.
En resum, vitamina B3, sí o no?
L’estudi que s’acaba de donar a conèixer, més que donar unes recomanacions concretes, posa sobre la taula el paper de la niacina en el balanç risc/benefici cardiovascular:
- Clarament, la influència dels factors biològics sobre el risc cardiovascular és molt més complexa del que sembla.
- Cal tenir en compte que no cal precipitar-se a l’hora de recomanar suplementació dietètica amb vitamines, minerals i altres oligoelements, excepte quan l’evidència científica és clara (com succeeix en persones veganes amb la vitamina B12, o en dones embarassades amb l’àcid fòlic) o d’aquells casos en els quals hi ha un dèficit vitamínic.
- En la resta de situacions, una dieta equilibrada és suficient per a aportar el que necessitem. Si seguim una dieta variada i basada en productes frescos d’origen vegetal, les nostres necessitats nutricionals estaran cobertes.
Compte amb els excessos de vitamines
Prendre suplements innecessaris de fet, pot ser causa de problemes. Per exemple:
- L’excés de vitamina D, una vitamina liposoluble que s’acumula amb facilitat en les nostres reserves grasses i en el fetge, pot acabar produint nàusees, vòmits, diarrea, dolors, cansament i alteracions renals.
- L’excés de vitamina A, que pot donar lloc a nàusees, maldecaps, sequedat de la pell, feblesa del cabell, cansament i, en casos extrems, mal hepàtic. Fins i tot s’ha relacionat amb major risc de fractures, d’alguns tipus de càncer i possibles danys en el fetus.
