Fer una paella és molt més que cuinar un plat: és un ritual que reuneix família i amics al voltant d’un sabor únic. Però aconseguir que surti perfecta no és fàcil, i un dels secrets més ben guardats és saber quina quantitat d’arròs cal posar. Aquí entra en joc un truc valencià tradicional, conegut com la “regaeta”, que ajuda a calcular amb precisió sense necessitat de bàscules ni mesures complicades, tal i com publica OK Diario.
La “regaeta”: un extra per si de cas
La “regaeta” és un gest senzill però efectiu: afegir un parell de grapats d’arròs extra a la quantitat calculada segons els comensals. La mesura bàsica és clara: dos grapats per persona (uns 50 grams per grapat). Si cuines per a set persones, necessites 14 grapats, però amb la “regaeta”, en poses 16 per assegurar-te que no falti mai arròs a la taula.
Aquest petit marge evita sorpreses i permet que tothom pugui repetir si vol. Una manera pràctica i popular d’afrontar un dels reptes clàssics de qualsevol cuiner de paella.
No tot l’arròs és igual: tria bé la varietat
A banda de la quantitat, l’elecció de l’arròs és clau per aconseguir una paella perfecta. A València, hi ha dues varietats tradicionals:
- Sénia: amb gran capacitat d’absorció de sabors, ideal per a un arròs intens i gustós. Això sí, cal controlar bé la cocció perquè es pot passar amb facilitat.
- Albufera: un híbrid entre Sénia i bomba, més resistent a la sobrecocció i amb una textura més estable. Una aposta segura per qui vol un arròs al punt sense complicacions.
Els secrets d’una paella inoblidable
El veritable èxit de la paella no depèn només de l’arròs. Els ingredients frescos i de qualitat són fonamentals: verdures de temporada, pollastre, conill, garrofó i mongetes verdes són imprescindibles per a una autèntica paella valenciana.
Les espècies també marquen la diferència:
- Pimentó: dona color i un toc fumat al plat.
- Safrà: la joia de la paella, que aporta aroma i el color daurat característic.
- Romaní: refresca i potencia el sabor, especialment si s’afegeix al brou o al final de la cocció.
El foc i el «socarrat»: el toc final
Per acabar, controlar el foc és essencial. Ha de ser uniforme i d’intensitat moderada per permetre que l’arròs es cuini bé i es formi el desitjat socarrat, la capa cruixent i daurada al fons de la paella, considerada per molts el millor del plat.
I recorda: no remenis l’arròs mentre es cou. Així, absorbirà bé el brou i mantindrà la textura adequada.
Amb la “regaeta” i aquests consells, ja estàs preparat per fer una paella de 10 i gaudir d’un dels grans tresors de la cuina valenciana!
