Els ous ferrats són un dels plats més senzills i populars de la cuina tradicional. Amb patates, verdures, arròs o simplement una llesca de pa, constitueixen una preparació ràpida i versàtil. Però, encara que la recepta clàssica es fa amb oli calent, existeix una alternativa que permet obtenir un resultat diferent, amb una clara tendra i un rovell cremós, sense necessitat d’afegir-hi greix.
El truc consisteix a substituir l’oli per una petita quantitat d’aigua i aprofitar el vapor que es genera a la paella. El resultat no és exactament un ou ferrat, perquè no presenta les vores daurades i cruixents característiques de la fregida, però pot ser una opció interessant per variar la manera de cuinar aquest aliment.
Com cuinar un ou amb aigua a la paella
La tècnica és senzilla i no requereix estris especials. Només cal una paella antiadherent en bon estat i una tapa, preferiblement transparent, per controlar la cocció.
Primer, s’escalfa la paella a foc mitjà i s’hi afegeix una petita quantitat d’aigua, suficient per generar vapor, però sense cobrir l’ou. No cal omplir-la amb diversos centímetres d’aigua, perquè en aquest cas s’obtindria una preparació més semblant a un ou escalfat.
A continuació, s’hi trenca l’ou amb cura i es tapa la paella. El vapor ajuda a coure la superfície de la clara, mentre que la part inferior es cuina amb la calor del recipient.
Al cap d’uns minuts, segons la intensitat del foc i el punt de cocció desitjat, la clara haurà quallat. Si es prefereix un rovell més líquid, cal retirar l’ou abans que es cogui completament.
Per acabar, s’hi pot afegir una mica de sal, pebre negre o herbes aromàtiques.
És més saludable que un ou ferrat?
La principal diferència nutricional és que aquesta preparació no necessita oli afegit. Per tant, pot aportar menys calories que un ou fregit amb una quantitat considerable de greix.
Tanmateix, això no significa que els ous ferrats siguin necessàriament poc saludables. L’oli d’oliva verge extra és una font de greixos insaturats recomanada dins d’una alimentació equilibrada, i utilitzar-ne una quantitat moderada també és una opció adequada.
A més, el contingut calòric final d’un ou ferrat depèn de la quantitat d’oli que absorbeixi durant la cocció.
El rovell, qüestió de preferències
Un dels atractius d’aquesta tècnica és que permet aconseguir una textura suau, sense necessitat de daurar excessivament la clara.
Ara bé, si es vol reduir el risc microbiològic, especialment en persones vulnerables, és preferible cuinar l’ou fins que tant la clara com el rovell estiguin ben quallats.
En definitiva, cuinar ous amb una mica d’aigua és una alternativa fàcil per reduir el greix afegit i obtenir una textura diferent. No substitueix exactament el gust d’un ou ferrat tradicional, però amplia les possibilitats d’un dels aliments més habituals de la cuina quotidiana.
