Amb l’arribada de la calor, els plàtans acostumen a madurar molt més ràpid. En pocs dies poden començar a enfosquir-se, aparèixer-hi taques marrons i perdre la textura ferma. Tot i que és un procés natural, hi ha alguns petits gestos que poden ajudar a retardar-lo.
Un dels més coneguts consisteix a embolicar amb paper d’alumini la part superior del ram, és a dir, el punt on s’uneixen tots els plàtans.
Per què funciona aquest truc?
La clau és l’etilè, un gas que la mateixa fruita produeix de manera natural i que accelera la maduració, tal i com publica OK Diario.
La major part d’aquest gas s’allibera pel peduncle. En cobrir aquesta zona amb paper d’alumini es redueix parcialment la dispersió de l’etilè al voltant del mateix ram, cosa que pot alentir lleugerament el procés de maduració.
No cal embolicar tota la fruita: n’hi ha prou amb cobrir bé la part superior.
La temperatura també hi té molt a veure
La calor accelera tots els processos de maduració de la fruita. Per això és recomanable conservar els plàtans:
- Lluny de la llum solar directa.
- En un lloc fresc i ben ventilat.
- Evitant fonts de calor, com ara finestres molt assolellades o la proximitat dels fogons.
Aquestes mesures poden ser tan importants com el mateix truc del paper d’alumini.
Millor separats d’altres fruites
Els plàtans no són els únics que produeixen etilè. Fruites com les pomes, les peres o els alvocats també n’alliberen.
Si es guarden totes juntes al mateix fruiter, la concentració d’aquest gas augmenta i la maduració s’accelera. Per això és preferible conservar els plàtans separats de la resta de fruites climatèriques.
I la nevera?
Guardar-los a la nevera és una opció quan ja són força madurs.
El fred acostuma a enfosquir la pell més ràpidament, però la polpa es conserva millor durant més temps. Per tant, encara que l’aspecte exterior canviï, l’interior pot mantenir-se en bones condicions.
Les taques marrons no volen dir que estiguin fets malbé
L’aparició de taques fosques és simplement una mostra que la maduració ha avançat.
En aquesta fase, els sucres naturals s’han desenvolupat més i el plàtan és més dolç, tot i que també més tou. Això el fa especialment adequat per preparar batuts, pa de plàtan, pastissos o altres postres.
Conèixer aquest procés ajuda també a reduir el malbaratament alimentari, ja que molts plàtans es poden consumir perfectament encara que el seu aspecte exterior hagi canviat.
