Les llenties no necessiten xoriço, botifarra ni altres embotits per aconseguir un guisat intens i saborós. Una bona base de verdures i un senzill sofregit final poden ser suficients per transformar un plat de llegums. És una tècnica que cuiners com Martín Berasategui i David de Jorge han utilitzat en les seves receptes, tal i com recull OK Diario.
El secret consisteix a preparar per separat oli d’oliva, all i pebre vermell i incorporar aquesta barreja quan les llenties estan pràcticament acabades. D’aquesta manera, els aromes arriben al plat amb més intensitat i permeten potenciar-ne el sabor sense necessitat de recórrer a ingredients carnis.
Oli, all i pebre vermell al final
Berasategui parteix d’unes llenties acompanyades de verdures tallades molt petites perquè s’integrin durant la cocció. Per a quatre persones, la recepta utilitza 300 grams de llenties pardines, 800 mil·lilitres d’aigua, 100 grams de pastanaga, 100 grams de ceba tendra i 100 grams de porro.
El toc diferencial arriba al final. En una paella petita s’escalfen uns 20 mil·lilitres d’oli d’oliva verge extra amb dos grans d’all. Cal controlar especialment la temperatura perquè l’all no es cremi.
Quan està a punt, s’hi incorporen uns cinc grams de pebre vermell i es remena només durant uns segons abans de retirar la paella del foc. El pebre vermell es crema amb facilitat i, si això passa, pot aportar un gust amarg al conjunt. Finalment, aquesta barreja s’aboca sobre les llenties acabades de coure.
David de Jorge també dona protagonisme a les verdures i al pebre vermell en algunes de les seves preparacions, una combinació que permet construir un fons saborós sense necessitat que l’embotit sigui l’ingredient principal.
Cal posar sempre les llenties en remull?
Una altra qüestió habitual és si les llenties necessiten remull. A diferència d’altres llegums secs, com els cigrons o moltes mongetes, les llenties petites habitualment es poden cuinar directament, encara que el remull pot escurçar el temps de cocció.
Berasategui proposa comprovar l’estat del llegum mossegant una llentia crua: si es trenca fàcilment, considera que es pot cuinar directament; si és molt dura, recomana deixar-la en remull unes hores. En qualsevol cas, el temps final dependrà de la varietat, l’antiguitat del llegum i el tipus de cocció.
Com preparar-les pas a pas
Per elaborar la recepta, primer es renten les llenties i es posen en una cassola amb l’aigua freda. S’hi incorporen la pastanaga, la ceba tendra i el porro tallats petits, una mica de sal i una cullerada d’oli d’oliva verge extra.
Es porta el conjunt a ebullició i, aleshores, es baixa el foc i es continua la cocció fins que les llenties siguin tendres. Com a orientació, poden necessitar uns 30 o 35 minuts en una cassola convencional, encara que el temps pot variar considerablement segons el llegum.
Mentrestant, es prepara el sofregit d’all, oli i pebre vermell. Quan les llenties estiguin cuites, s’hi aboca aquesta preparació, es barreja suaument i es rectifica de sal.
El resultat és un plat de llegums senzill en què les verdures, l’oli d’oliva i les espècies assumeixen el protagonisme. A més de prescindir del xoriço, aquesta versió permet reduir la presència de carns processades sense haver de renunciar a unes llenties amb un sabor intens.
