L’ús d’aigües residuals tractades en agricultura s’ha estès com a resposta a la manca de recursos hídrics. Tot i els seus beneficis, aquesta pràctica ha generat preguntes sobre la possible presència de contaminants en els cultius.
Un estudi publicat a Environmental Science & Technology, i que recull OK Diario, ha analitzat com els compostos farmacològics presents en aquestes aigües poden ser absorbits per plantes com el tomàquet.
Absorció i transformació dels compostos
La investigació mostra que les plantes poden:
- absorbir restes de fàrmacs a través de les arrels
- transformar parcialment aquests compostos
- generar subproductes que romanen als teixits vegetals
Aquest procés s’ha observat en cultius exposats durant setmanes a aigües amb presència de medicaments.
On s’acumulen aquests residus
Un dels resultats més rellevants és la distribució desigual dins de la planta.
En el cas dels tomàquets:
- les fulles poden contenir fins a més de 200 vegades més residus
- els fruits presenten concentracions molt més baixes
Aquest patró també s’ha detectat en altres hortalisses.
Els investigadors insisteixen que això no implica una alerta sanitària immediata, sinó que aporta informació per entendre millor el comportament d’aquests compostos.
El paper de l’aigua dins la planta
El sistema vascular vegetal explica aquesta distribució.
L’aigua transporta nutrients (i també contaminants) des de les arrels fins a les fulles. Quan arriba a aquestes, s’evapora a través dels estomes, i els residus tendeixen a quedar retinguts.
A diferència d’altres organismes, les plantes tenen una capacitat limitada per eliminar aquestes substàncies, fet que afavoreix la seva acumulació.
No tots els fàrmacs es comporten igual
L’estudi destaca diferències importants segons el tipus de compost:
- alguns es concentren poc en tota la planta
- altres es distribueixen de manera més generalitzada
Això és clau per a la regulació, ja que permet identificar quines substàncies requereixen un seguiment més estricte.
Implicacions per a l’agricultura
Malgrat aquests resultats, la reutilització d’aigües residuals continua considerant-se una eina útil en contextos de sequera.
La clau és:
- millorar els sistemes de tractament
- monitoritzar els compostos presents
- aprofundir en la recerca sobre la seva interacció amb els cultius
Aquestes dades no apunten a un risc immediat per al consum, sinó a la necessitat de comprendre millor els processos interns de les plantes.
L’equilibri entre sostenibilitat hídrica i seguretat alimentària dependrà del control i del coneixement científic d’aquests sistemes.
