Una festa d’aniversari, una taula plena de llaminadures, refrescos i pastissos, i un grup de nens que no paren de córrer i cridar. Davant d’aquesta escena, és habitual sentir una explicació: “És normal que estiguin així, han menjat massa sucre”.
Però fins a quin punt és certa aquesta afirmació? Malgrat que es tracta d’una creença molt arrelada, les investigacions científiques no han trobat proves sòlides que el consum de sucre provoqui directament hiperactivitat en els infants.
De fet, diversos estudis controlats suggereixen que el comportament dels nens depèn de factors molt més complexos que la quantitat de sucre que hagin consumit.
Què han descobert els estudis?
Una de les investigacions més citades és una metaanàlisi publicat a la revista científica JAMA l’any 1995. Els autors van revisar estudis en què els infants consumien sucre o un placebo sense que ni ells ni els adults responsables sabessin quin producte havien rebut.
Els resultats no van mostrar efectes significatius del sucre sobre el comportament o el rendiment cognitiu infantil, tal i com publica el portal “Gastro” de Telecinco.
Una altra investigació, publicada a The New England Journal of Medicine, va comparar els efectes de dietes amb sacarosa i diferents edulcorants en nens en edat preescolar i en infants considerats especialment sensibles al sucre.
Tampoc no es van observar diferències significatives en les principals mesures de comportament i capacitat cognitiva.
Aquests resultats no permeten descartar completament efectes individuals, però sí que qüestionen la idea que el sucre sigui una causa general d’hiperactivitat.
Les expectatives dels pares també influeixen
Una de les explicacions del mite és que els aliments dolços acostumen a consumir-se en situacions especialment estimulants.
Els aniversaris, les celebracions familiars o les festes infantils impliquen soroll, jocs, emocions intenses i canvis de rutina. Tots aquests elements poden fer que els nens es mostrin més excitats, independentment del que hagin menjat.
A més, les expectatives dels adults poden condicionar la manera com interpreten el comportament infantil.
Un estudi va comprovar que algunes mares valoraven els seus fills com a més hiperactius quan creien que havien consumit sucre, malgrat que en realitat havien rebut un placebo.
Això suggereix que associar prèviament el sucre amb la hiperactivitat pot influir en la percepció del comportament.
Això significa que els nens poden menjar sucre sense límits?
Que el sucre no provoqui necessàriament hiperactivitat no significa que consumir-ne en excés sigui saludable.
Una ingesta elevada de sucres lliures, especialment a través de refrescos, llaminadures i altres productes ensucrats, pot afavorir la càries dental i contribuir a un excés d’aportació energètica.
Per això, les recomanacions nutricionals continuen insistint en la importància de limitar aquests productes i prioritzar una alimentació variada, amb fruites, verdures, llegums i cereals integrals.
També cal distingir entre un infant que està especialment actiu durant una celebració i la hiperactivitat persistent que pot formar part de determinats trastorns del neurodesenvolupament.
En definitiva, la ciència no dona suport a la idea que una ració de pastís o unes llaminadures converteixin automàticament un nen en hiperactiu. El context, l’emoció i les expectatives dels adults poden explicar bona part d’aquesta associació tan popular.
