La fruita és un dels aliments més recomanats en una dieta saludable, però el seu contingut en sucre continua generant dubtes. El plàtan, el raïm, les figues o el mango, per exemple, tenen un gust dolç i contenen sucres naturals. Això significa que poden afavorir l’augment de pes?
El dietista-nutricionista de La Vanguardia Aitor Sánchez explica que cal distingir entre el sucre que s’afegeix als aliments i el que forma part de manera natural d’una peça de fruita. Encara que químicament puguin ser les mateixes molècules, el context en què es consumeixen és molt diferent.
No és el mateix menjar fruita que sucre afegit
El sucre refinat, independentment de si procedeix de la canya de sucre o de la remolatxa, té una composició molt semblant. Un cop extret i concentrat, el seu origen no determina que sigui més saludable.
El consum habitual de quantitats elevades de sucres afegits, especialment a través de begudes ensucrades, pot contribuir a un excés de calories i afavorir l’augment de pes.
En canvi, quan mengem una poma, una pera o una taronja, no estem consumint únicament sucre. També ingerim aigua, fibra, vitamines, minerals i diferents compostos vegetals.
Aquesta combinació influeix en la digestió, la velocitat amb què mengem i la sensació de sacietat. Per això, no és adequat valorar la fruita només a partir dels grams de sucre que conté.
La fruita sencera no s’associa amb més obesitat
Segons Sánchez, les investigacions sobre alimentació i salut mostren que el consum habitual de fruita sencera s’associa amb una millor salut general i amb un menor risc de sobrepès i obesitat.
Una de les explicacions és que la fruita acostuma a tenir una densitat energètica relativament baixa: aporta un volum considerable d’aliment gràcies al seu contingut en aigua i fibra, sense concentrar una quantitat excessiva de calories.
A més, pot substituir altres opcions més energètiques i menys nutritives, com la brioixeria o determinades postres ensucrades.
Això no significa que menjar fruita provoqui automàticament una pèrdua de pes, sinó que encaixa en patrons alimentaris associats amb un millor control del pes corporal.
I què passa amb els sucs de fruita?
Una distinció important és la que existeix entre la fruita sencera i els sucs.
Quan espremem una taronja, en perdem una part de la fibra i podem consumir el sucre de diverses peces de fruita en pocs glops. A més, els líquids acostumen a resultar menys saciants que els aliments sencers.
Per aquest motiu, les recomanacions nutricionals prioritzen menjar la fruita sencera en lloc de prendre-la habitualment en forma de suc, encara que sigui natural i sense sucre afegit.
En definitiva, no hi ha motius per evitar una peça de fruita pel seu contingut en sucre. El que importa és el conjunt de l’aliment i el patró dietètic habitual, no un nutrient analitzat de manera aïllada.
