Els primers 1.000 dies de vida, des de la gestació fins aproximadament als dos anys, són una etapa especialment important per al desenvolupament. Una nova investigació suggereix ara que la quantitat de sucre disponible durant aquest període podria estar relacionada amb la salut mental, les preferències alimentàries i algunes característiques cerebrals moltes dècades després.
L’estudi, publicat a Translational Psychiatry i liderat per investigadors de la Universitat de Surrey, al Regne Unit, ha analitzat dades de més de 45.000 persones nascudes entre 1951 i 1956. Els científics van aprofitar una circumstància històrica molt particular: el racionament del sucre imposat al Regne Unit després de la Segona Guerra Mundial i la seva posterior retirada.
El racionament com a “experiment natural”
Els investigadors van comparar persones que havien estat exposades al racionament del sucre durant la gestació i diferents períodes de la primera infància amb altres nascudes quan aquestes restriccions ja no existien.
Els resultats mostren que les persones que van passar més temps sota el racionament, inclosos l’embaràs i els primers dos anys de vida, presentaven posteriorment un menor risc d’ansietat. L’associació va ser especialment destacada entre les dones.
També es va observar inicialment una relació amb un menor risc de depressió, però aquesta associació es va debilitar després d’aplicar ajustos estadístics. Segons els investigadors, això suggereix que altres factors, entre els quals hi ha l’alimentació durant l’edat adulta, podrien explicar almenys una part de les diferències.
Diferències en diverses regions del cervell
L’equip també va analitzar dades de neuroimatge per investigar si l’entorn nutricional dels primers anys podia estar relacionat amb diferències cerebrals a llarg termini.
Inicialment es van identificar variacions en el volum de matèria grisa de nombroses regions. Després d’anàlisis estadístiques addicionals, les diferències més consistents es van concentrar en 11 regions cerebrals, entre les quals hi havia zones del cerebel.
Aquest resultat no permet afirmar que el sucre hagi provocat directament aquests canvis ni que les diferències detectades siguin necessàriament perjudicials. L’estudi identifica una associació que haurà de ser investigada amb més profunditat per comprendre’n el significat biològic.
Menys preferència pels aliments dolços dècades després
Un altre dels resultats va aparèixer en els hàbits alimentaris. Les persones que havien estat sotmeses al racionament durant més temps, des de la gestació fins als 24 mesos, mostraven una menor preferència pels aliments dolços en l’edat adulta.
Aquesta associació resulta especialment interessant perquè, un cop finalitzat el racionament, la disponibilitat i el consum de sucre van augmentar. Tot i això, les diferències entre els grups encara eren detectables dècades després.
Una associació, no una relació directa de causa i efecte
Els resultats no signifiquen que consumir sucre durant els primers anys provoqui ansietat en l’edat adulta. L’experiment natural permet comparar poblacions exposades a entorns alimentaris diferents, però no pot controlar tots els factors socials, familiars, econòmics o nutricionals que també poden influir en la salut mental.
El treball reforça, però, l’interès científic pels primers 1.000 dies de vida com una etapa en què l’entorn nutricional podria deixar efectes duradors. Més que assenyalar un únic aliment com a responsable, la investigació aporta noves pistes sobre fins a quin punt l’alimentació durant la gestació i la primera infància pot estar relacionada amb la salut moltes dècades després.
