Cada vegada és més habitual omplir el carro amb peix ja net, tallat i envasat en safates preparades per cuinar. La comoditat, la rapidesa i la facilitat de compra han fet que aquest format guanyi terreny als supermercats. Però aquesta practicitat té un preu. Segons un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el peix preparat i envasat és, de mitjana, un 30% més car que el comprat directament a la peixateria tradicional.
L’anàlisi, realitzada en deu grans cadenes de supermercats, posa de manifest que aquesta diferència és especialment visible en espècies petites com la daurada o el llobarro, on el consumidor paga notablement més pel simple fet de comprar-les ja filetejades i llestes per cuinar.
Quan la comoditat surt més cara
Segons explica l’OCU, el sobrecost s’aplica sobretot als productes més manipulats: peix sense espines, en filets o preparat en racions individuals. En canvi, en preparacions més senzilles —com el peix simplement eviscerat— o en peces grans com el salmó o la lluça tallada, la diferència econòmica és molt més petita.
En aquests casos, el consumidor pràcticament paga el mateix i s’estalvia el temps d’espera al taulell, fet que explica l’èxit creixent de les safates preparades.
Tot i això, l’organització alerta que aquest canvi de model està afavorint la desaparició progressiva del servei personalitzat de les peixateries tradicionals, on el client podia escollir exactament la peça, la mida del tall o demanar consell sobre la millor manera de cuinar cada peix.
Menys informació sobre la frescor real
Més enllà del preu, l’OCU també adverteix que el peix envasat limita la capacitat del consumidor per valorar-ne la qualitat real. A la peixateria tradicional és possible comprovar indicadors clau de frescor com la brillantor dels ulls, el color de les brànquies o l’aspecte general de la peça.
Amb el peix ja empaquetat, en canvi, aquesta valoració es redueix considerablement i el consumidor depèn gairebé exclusivament de l’etiquetatge i de la data d’envasat.
A més, la logística dels supermercats acostuma a prioritzar espècies molt comercials i productes estàndard, fet que redueix la presència de peixos menys habituals o de temporada que sí es poden trobar més fàcilment a les peixateries tradicionals.
L’impacte dels envasos
Un altre dels aspectes que preocupa l’OCU és l’augment considerable dels envasos de plàstic associats a aquest model de consum. Les safates individuals, els films protectors i els embolcalls multipliquen els residus respecte a la compra tradicional al taulell.
Segons l’organització, aquesta tendència xoca directament amb les demandes de molts consumidors que busquen opcions més sostenibles i també amb els objectius europeus de reducció dels plàstics d’un sol ús.
Comoditat versus tradició
La venda de peix preparat respon clarament a nous hàbits de consum: menys temps per cuinar, compres més ràpides i preferència per productes pràctics. Però l’estudi de l’OCU evidencia que aquesta comoditat té conseqüències tant econòmiques com mediambientals.
Al final, la decisió depèn de cada consumidor. Les safates poden ser útils per estalviar temps, però comprar al taulell continua oferint més varietat, assessorament personalitzat i, en molts casos, un preu més ajustat.
