La remolatxa ha passat en pocs anys de ser un ingredient poc valorat a convertir-se en un dels productes més presents en receptes modernes: hummus, sucs, carpaccios o plats de restauració. Aquest canvi s’explica en part pel seu posicionament com a “superaliment”, una etiqueta que sovint simplifica massa la realitat nutricional.
El mite del sucre
Un dels principals motius pels quals tradicionalment s’ha evitat la remolatxa és la seva associació amb el sucre. Tanmateix, cal diferenciar entre la remolatxa sucrera -utilitzada industrialment- i la remolatxa de consum habitual.
Aquesta última té un contingut en sucres d’entre el 6% i el 10%, similar al de fruites com la poma o la pera. Això significa que, en el context d’una dieta equilibrada, no representa cap problema.
El factor clau no són aquests sucres naturals, sinó els anomenats sucres lliures, presents en begudes ensucrades o productes ultraprocessats.
Què aporta nutricionalment
La remolatxa de taula destaca per una composició nutricional interessant. És font de:
- vitamina B9 (àcid fòlic)
- fibra
- compostos antioxidants
Entre aquests antioxidants hi ha les betalaïnes, responsables del seu color característic i associades a efectes protectors a nivell cel·lular.
El paper dels nitrats i l’esport
Un dels aspectes que més interès ha generat és el seu contingut en nitrats. Aquests compostos poden transformar-se en òxid nítric dins l’organisme, afavorint la dilatació dels vasos sanguinis i millorant l’eficiència en l’ús de l’oxigen.
Això ha portat a associar la remolatxa amb una millora del rendiment en esports de resistència.
Ara bé, aquest efecte té matisos importants:
- requereix quantitats elevades
- sovint s’aconsegueix amb productes concentrats, no amb consum habitual
- el seu impacte és variable i no substitueix entrenament ni dieta adequada
Impacte en la salut cardiovascular
Per mecanismes similars, també s’ha vinculat la remolatxa amb la reducció de la pressió arterial. Tot i això, l’efecte és moderat i no pot considerar-se un tractament.
La salut cardiovascular depèn del conjunt de la dieta i dels hàbits de vida, no d’un aliment concret.
El mite del “detox”
La remolatxa és habitual en sucs “detox”, però cal aclarir que cap aliment té capacitat de desintoxicar l’organisme.
Aquesta funció la duen a terme òrgans com el fetge i els ronyons. A més, la remolatxa conté oxalats, que en excés poden ser problemàtics en persones predisposades a càlculs renals.
Un aliment interessant, però no imprescindible
La popularitat de la remolatxa respon en gran part a estratègies de màrqueting que exageren els seus beneficis.
Tot i això, és un aliment saludable que pot formar part d’una dieta equilibrada. No és imprescindible ni té efectes miraculosos, però pot ser una bona opció si agrada i es consumeix amb moderació.
