La microbiota intestinal s’ha relacionat durant els últims anys amb diferents aspectes de la salut que van molt més enllà de la digestió. Una nova investigació afegeix ara un altre àmbit a aquesta llista: la massa i la funció muscular.
Un estudi publicat a la revista científica Gut ha detectat una associació entre una major presència del bacteri intestinal Roseburia inulinivorans i millors indicadors de funció muscular en humans. Els resultats obren una nova línia d’investigació, però encara és aviat per parlar d’un bacteri capaç de millorar la musculatura.
«Pensar que hem trobat “el bacteri del múscul” seria una simplificació», adverteix Mar Sánchez Somolinos, responsable de la Unitat de Microbiota de Clínica Neogenia. El més interessant, assenyala, és comprovar com l’ecosistema intestinal podria participar en processos que fins fa poc no s’hi relacionaven.
Un bacteri que desperta l’interès dels investigadors
A més de l’associació observada en humans, els investigadors van experimentar amb ratolins. En aquests animals, l’administració de R. inulinivorans es va relacionar amb un augment de la força de prensió i de la mida de les fibres musculars.
Els resultats en animals, però, no es poden traslladar directament a les persones. Tampoc demostren que augmentar aquest microorganisme mitjançant l’alimentació permeti guanyar força o massa muscular.
De fet, no existeix un aliment concret que garanteixi un augment de R. inulinivorans, i la composició de la microbiota i la seva resposta a la dieta varien considerablement entre individus.
Què podem menjar per cuidar la microbiota?
Més que intentar potenciar un únic bacteri, la recomanació és afavorir un ecosistema intestinal divers. Una alimentació rica en diferents fonts vegetals proporciona fibres i altres compostos que poden servir de substrat als microorganismes intestinals.
Verdura, fruita, llegums, cereals integrals, fruita seca i llavors són algunes de les principals fonts. En el cas concret de R. inulinivorans, aquest microorganisme pot utilitzar carbohidrats fermentables com la inulina i altres fructans, presents en aliments com l’all, la ceba, el porro, la carxofa o els espàrrecs.
Els llegums i alguns cereals també proporcionen fibra i midó resistent que poden contribuir a alimentar diferents microorganismes intestinals.
Això no significa que calgui augmentar-ne el consum bruscament. En persones amb síndrome de l’intestí irritable, inflor, gasos o altres problemes digestius, determinades fibres fermentables poden intensificar els símptomes i les recomanacions s’han d’individualitzar.
L’exercici de força continua sent fonamental
Preservar la massa muscular és especialment important amb el pas dels anys. La seva pèrdua progressiva pot contribuir a la fragilitat, augmentar el risc de caigudes i reduir l’autonomia.
Per això, cuidar la microbiota no substitueix l’activitat física. L’entrenament de força, juntament amb una alimentació adequada i un aportament suficient de proteïnes i energia, continua sent una de les estratègies principals per conservar la musculatura.
Aquesta qüestió adquireix especial rellevància durant la menopausa, quan els canvis hormonals poden coincidir amb modificacions de la composició corporal.
La investigació haurà d’aclarir ara si intervenir sobre determinats microorganismes intestinals pot tenir algun efecte clínicament rellevant sobre el múscul. Mentrestant, les mesures amb més aplicació pràctica continuen sent molt menys sofisticades: una alimentació variada, activitat física regular i exercici de força.
