La tonyina és la gran protagonista de les conserves de peix a Espanya. Només el 2024, les llars espanyoles en van consumir uns 92 milions de quilos, molt per sobre dels gairebé 13 milions de quilos de musclos en conserva. Això equival aproximadament a dos quilos de tonyina en conserva per persona i any.
El seu consum habitual planteja, però, una pregunta: quantes llaunes podem menjar cada setmana sense preocupar-nos pel mercuri? La resposta no es pot resumir en una xifra concreta, perquè les autoritats sanitàries espanyoles no han establert un màxim setmanal de llaunes de tonyina en conserva per a la població general, tal i com publica el portal “Gastro” de Telecinco.
Per què preocupa el mercuri?
El mercuri és un contaminant que arriba al medi ambient tant per processos naturals com per l’activitat humana. Al medi aquàtic pot transformar-se en metilmercuri, la forma que genera més preocupació des del punt de vista alimentari.
Aquest compost s’acumula en els organismes i augmenta la seva concentració al llarg de la cadena tròfica. Per això, els peixos depredadors de grans dimensions i que viuen molts anys acostumen a presentar concentracions més elevades.
L’exposició al metilmercuri preocupa especialment durant l’embaràs i la infància, ja que pot afectar el sistema nerviós en desenvolupament.
No totes les tonyines són iguals
Aquí apareix una distinció important. Entre les espècies amb un contingut elevat de mercuri que identifica l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) hi ha la tonyina vermella (Thunnus thynnus), juntament amb el peix espasa o emperador, determinats taurons i el lluç de riu.
Això no significa que s’hagi d’evitar qualsevol conserva que indiqui “tonyina”. Les conserves habituals poden elaborar-se amb altres espècies, com la tonyina clara (Thunnus albacares) o la tonyina blanca o bonítol del nord (Thunnus alalunga), entre d’altres. La informació de l’etiqueta permet saber quina espècie conté el producte.
Aquestes espècies també poden contenir mercuri, però no estan incloses en el grup sobre el qual AESAN estableix les restriccions més estrictes.
Aleshores, quantes llaunes podem prendre?
AESAN recomana a la població general consumir entre tres i quatre racions de peix a la setmana, alternant espècies de peix blanc i blau. Per tant, no seria correcte traduir aquesta recomanació en “tres o quatre llaunes de tonyina”.
La clau és precisament la varietat. En lloc que totes les racions procedeixin de la tonyina, és preferible combinar-la amb altres peixos, especialment espècies generalment baixes en mercuri, com sardines, seitons o verat.
Aquesta diversificació permet obtenir proteïnes d’elevada qualitat, àcids grassos omega-3 i altres nutrients del peix sense concentrar l’exposició a un mateix contaminant.
Embarassades i infants: què cal evitar?
Les recomanacions són més estrictes per als grups vulnerables. AESAN indica que les dones embarassades, les que planifiquen un embaràs o estan en període de lactància i els infants de fins a 10 anys han d’evitar les quatre espècies amb contingut elevat de mercuri: peix espasa o emperador, tonyina vermella, tauró i lluç de riu.
Entre els 10 i els 14 anys, el consum d’aquestes espècies s’ha de limitar a 120 grams al mes.
Aquestes restriccions no s’apliquen automàticament a totes les conserves de tonyina. Per això, més que comptar llaunes, el consell més útil és mirar quina espècie contenen i variar el peix que mengem durant la setmana. La tonyina en conserva pot formar part perfectament d’una alimentació equilibrada, però no cal convertir-la en l’única opció.
