En els darrers anys, les proteïnes han guanyat protagonisme en l’alimentació. Cada vegada és més habitual trobar productes enriquits amb aquest nutrient o etiquetes que en destaquen el contingut. En aquest context, és freqüent preguntar-se quin producte aporta més proteïnes entre tres clàssics de la xarcuteria: el pit de gall dindi, el pit de pollastre i el pernil cuit.
Cal tenir en compte, però, que aquests aliments no estan elaborats exclusivament amb carn. Habitualment incorporen altres ingredients, com ara aigua, sal, estabilitzants o conservants, que serveixen per millorar la textura, potenciar el sabor o augmentar la suculència. Això fa que la proporció de carn pugui variar considerablement, aproximadament entre el 45% i el 95%, segons el producte.
La categoria comercial marca la diferència
Per saber què estem comprant realment, convé consultar la denominació de venda i la llista d’ingredients.
En el cas del pernil cuit, existeixen tres categories comercials. El pernil cuit extra és el que conté més carn, habitualment entre el 80% i el 90%, i no pot incorporar midó ni proteïnes afegides. El pernil cuit convencional sol contenir entre un 70% i un 80% de carn i pot portar una petita quantitat de proteïnes afegides. Finalment, el fiambre de pernil cuit és la categoria més baixa, amb una proporció de carn que sovint ronda entre el 45% i el 55%, ja que pot incorporar midó i altres ingredients per retenir més aigua.
En el cas del gall dindi i del pollastre només existeixen dues categories: pit de gall dindi o pollastre cuits, que poden contenir aproximadament entre un 70% i un 95% de carn, i fiambre de gall dindi o pollastre, que incorpora midó i acostuma a tenir una proporció de carn molt inferior.
Quin és el més ric en proteïnes?
La resposta depèn de dos factors: l’espècie animal i la categoria comercial.
En general, tant el pit de gall dindi com el de pollastre aporten una mica més de proteïnes que el pernil cuit perquè procedeixen de peces més magres i amb menys greix. A més, els productes amb una proporció més elevada de carn solen tenir també un contingut proteic superior.
Com a orientació, els elaborats de gall dindi i pollastre acostumen a aportar entre un 17% i un 20% de proteïnes. El pernil cuit se situa al voltant del 18%, mentre que els fiambres solen quedar-se prop del 12%.
Per això, abans de comprar és recomanable revisar tres dades de l’etiqueta: el percentatge de carn, la presència de proteïnes afegides i la quantitat de proteïnes que apareix a la informació nutricional.
Realment necessitem més proteïnes?
Els especialistes recorden que la majoria de persones ja cobreixen les seves necessitats proteiques amb una alimentació variada. Només en situacions concretes, com la pràctica regular d’exercici físic intens o determinades etapes de la vida, pot ser necessari incrementar-ne la ingesta.
Quan això passa, els experts recomanen prioritzar aliments poc processats i de qualitat, com els llegums, els fruits secs, els ous, el peix o la carn fresca, abans que recórrer sistemàticament a productes enriquits en proteïnes.
