Escollir una pinya i descobrir, en tallar-la, que és poc dolça és una experiència força habitual. Entre els trucs populars per evitar-ho n’hi ha un que recomana observar els petits forats o cavitats de la base de la fruita: segons aquesta teoria, el seu aspecte permetria anticipar si la polpa serà dolça o, al contrari, excessivament àcida. Però no hi ha una base sòlida per considerar aquest detall un indicador fiable.
La pinya té una estructura particular. El que identifiquem com una sola fruita és, en realitat, el resultat de la unió de nombrosos petits fruits formats a partir d’una inflorescència. D’aquí prové el característic dibuix de la seva superfície i les irregularitats que podem observar a la base.
El forat no revela si serà dolça
La mida o la profunditat d’aquestes petites cavitats pot variar segons la varietat, el desenvolupament de la fruita i altres factors. Per si soles, però, no permeten determinar de manera fiable si una pinya tindrà un gust més dolç o més àcid.
El sabor depèn principalment de l’equilibri entre els sucres i els àcids presents a la polpa i, per tant, del grau de maduració que la pinya havia assolit en el moment de la collita.
Aquest últim punt és especialment important perquè la pinya és una fruita no climatèrica. A diferència del plàtan o l’alvocat, després de ser collida no continua madurant de la mateixa manera ni augmenta significativament la seva dolçor. Pot experimentar canvis de textura, color o aroma durant l’emmagatzematge, però una pinya collida massa aviat difícilment es convertirà en una fruita molt més dolça deixant-la uns dies a casa, tal i com publica OK Diario.
L’olor dona una pista molt més útil
Si volem encertar en la compra, és preferible combinar diversos indicadors. Un dels més interessants és l’aroma. Una pinya madura acostuma a desprendre una olor dolça i agradable, especialment a la zona de la base. Si gairebé no fa olor, pot haver estat collida massa aviat.
A l’altre extrem, una aroma molt intensa, alcohòlica o fermentada pot indicar que la fruita està excessivament madura o que ha començat a deteriorar-se.
També podem observar-ne el color. En moltes varietats, la pell passa progressivament del verd a tonalitats grogues o daurades a mesura que avança la maduració. Tanmateix, no és una regla absoluta: hi ha pinyes que poden estar madures i conservar una part important de la pell verda.
Ferma, però no completament dura
El tacte aporta una altra pista. Una bona pinya ha de mantenir-se ferma, però pot cedir lleugerament quan la pressionem amb suavitat. Les zones excessivament toves, enfonsades o humides poden indicar deteriorament.
Les fulles també han de presentar un aspecte raonablement fresc, sense estar completament seques o marcides. En canvi, el popular truc d’estirar una fulla de la corona i comprovar si surt fàcilment tampoc no és una prova infal·lible de maduresa.
Com conservar-la a casa
Una pinya sencera es pot mantenir a temperatura ambient durant un període curt si es consumirà aviat, sempre en un lloc fresc i allunyat de fonts de calor. Si es vol prolongar-ne la conservació, la refrigeració pot ser útil, tot i que una exposició prolongada a temperatures massa baixes pot provocar danys per fred en aquesta fruita tropical.
Una vegada tallada, en canvi, s’ha de guardar sempre a la nevera, protegida dins d’un recipient tancat, i consumir-la en pocs dies.
Per tant, no cal buscar un forat amb unes característiques determinades per trobar la pinya més dolça. Una aroma agradable a la base, una fruita ferma i sense zones deteriorades i un aspecte fresc ofereixen molta més informació que qualsevol truc basat en una única característica exterior.
