Només cal passar uns minuts per Instagram o TikTok per trobar tota mena de receptes elaborades amb paper d’arròs. Les oblees que tradicionalment associem als rotlles vietnamites s’utilitzen ara per preparar dumplings cruixents, bases semblants a una pizza, tacos, snacks, falsos croissants i fins i tot postres.
Una de les explicacions del fenomen és la seva versatilitat. Les oblees són seques, fines i rígides, però només cal hidratar-les breument perquè es tornin flexibles i puguin envoltar pràcticament qualsevol farciment. A més, després es poden cuinar a la paella, al forn o a l’airfryer per aconseguir textures diferents.
Però que s’hagin convertit en un ingredient habitual de receptes qualificades de healthy a les xarxes no significa que tinguin propietats nutricionals extraordinàries, tal i com publica el portal “Gastro” de Telecinco.
Què conté realment el paper d’arròs?
La composició depèn del fabricant. Moltes oblees estan elaborades principalment amb farina d’arròs, aigua i sal, mentre que altres també poden incorporar midó de tapioca o altres ingredients. Per això, com passa amb qualsevol producte envasat, convé consultar-ne l’etiqueta.
El paper d’arròs aporta principalment hidrats de carboni i acostuma a contenir poca quantitat de greix, fibra i proteïnes. Una oblea individual proporciona relativament poca energia perquè pesa molt poc, però això no significa que el producte sigui pràcticament acalòric.
Si en una recepta s’utilitzen diverses capes i s’hi afegeixen formatge, oli, cremes, salses o altres ingredients energètics, el valor nutricional del plat canvia considerablement.
Per què funciona tan bé a l’airfryer?
Una altra de les claus del seu èxit és la possibilitat d’aconseguir una textura cruixent sense necessitat de fregir les oblees per immersió. L’airfryer, el forn o una paella permeten cuinar-les utilitzant poc oli o fins i tot sense afegir-ne, segons la recepta.
Algunes preparacions virals hidraten el paper d’arròs amb ou batut en comptes d’utilitzar només aigua. L’ou no serveix simplement per «hidratar» l’oblea: també incorpora proteïnes, greix i altres components que canvien la textura i el comportament durant la cocció.
Aquesta combinació permet elaborar des de petits farcellets cruixents fins a bases sobre les quals col·locar verdures, formatge o altres ingredients.
El farciment marca la diferència
El paper d’arròs, per si sol, no acostuma a resultar especialment saciant, ja que aporta sobretot hidrats de carboni i poca proteïna i fibra. Per convertir-lo en un àpat més complet, és més interessant fixar-se en què hi posem a dins.
Verdures, tofu, tempeh, hummus, ou, peix, pollastre o altres fonts de proteïna poden ajudar a construir preparacions més equilibrades i saciants. També es poden combinar amb fruita, fruits secs o crema de cacauet en receptes dolces.
Les salses mereixen una atenció especial. Salsa de soja, teriyaki, maionesa o altres preparacions poden incrementar considerablement el contingut de sal, sucre o greix del conjunt, depenent de la quantitat utilitzada.
El secret de l’èxit del paper d’arròs, per tant, no està en el fet que sigui un ingredient especialment saludable, sinó en una combinació molt atractiva per a les xarxes: és econòmic, fàcil de conservar, permet experimentar amb infinitat de farciments i pot transformar-se en pocs minuts en un embolcall flexible o en una capa ben cruixent.
